Projecte HORITZÓ EUROPA SPOON:Sistemes alimentaris en transició – Participativa, investigació ciutadana oberta per a una nutrició sostenible
- Tipus Projecte
- Estat Firmado
- Execució 2024 -2028
- Pressupost assignat 5.022.917,5 €
- Àmbit Europeo
- Font principal de finançament Horizonte Europa 2021-2027
- Web del projecte Proyecto SPOON
Els sistemes alimentaris contribueixen fins al 37% de les emissions globals de gasos amb efecte d'hivernacle i podrien augmentar al 50-90%. Els conflictes, les crisis climàtiques i la desigualtat debiliten les cadenes de subministrament, causant inseguretat alimentària fins i tot en regions pròsperes. A Europa, 38 milions de persones no tenen accés a aliments suficients i saludables. Abordar aquests problemes requereix tecnologies innovadores, canvis de comportament i polítiques que considerin les pràctiques dietètiques culturals.
Els enfocaments tradicionals de dalt a baix són insuficients al panorama actual, que canvia ràpidament. El projecte SPOON, finançat amb fons europeus, canvia l'enfocament cap a les realitats dels consumidors locals i els entorns operatius a través de la ciència ciutadana, empoderant les comunitats per generar coneixement i fomentar la col·laboració. En integrar la ciència ciutadana, el comportament del consumidor i l'intercanvi de dades, SPOON cerca impulsar decisions basades en dades per a dietes més saludables i sostenibles i reduir la inseguretat alimentària.
El sistema alimentari mundial, responsable de fins al 37% de les emissions de GEH, requereix una transformació urgent a causa dels desafiaments que plantegen la urbanització i les dietes insostenibles. A més, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat exacerben la vulnerabilitat dels sistemes alimentaris europeus, com s'ha vist en recents desastres relacionats amb el clima, com ara incendis forestals i sequeres, agreujats per pertorbacions com la pandèmia de COVID-19. Tot i l'abundància d'aliments a Europa, la inseguretat alimentària amenaça milions de ciutadans europeus, cosa que requereix un enfocament integral que abasti coneixements, tecnologies, comportaments i polítiques que promoguin sistemes alimentaris més saludables i sostenibles.
Donada la ciència ciutadana (CS) com una eina potent per assolir aquests objectius, SPOON adopta un enfocament innovador per a la inseguretat alimentària en emprar la CS per capacitar els ciutadans en la creació d'un entorn alimentari més inclusiu i sostenible. Els quatre objectius principals de SPOON són: aprofundir el coneixement científic sobre els entorns alimentaris; augmentar la capacitat dels responsables de la formulació de polítiques a la presa de decisions basada en dades; fomentar la col·laboració intersectorial; augmentar la capacitat d'acció dels ciutadans per canviar el comportament de consum d'aliments i els entorns alimentaris locals; i fomentar una confiança més gran en els ciutadans a l'hora de compartir dades alimentàries personals. SPOON tanca la bretxa entre intenció i acció cap a dietes més saludables i sostenibles en col·locar els ciutadans a l'avantguarda de la transformació del sistema alimentari a través de la integració de la societat civil.
El marc conceptual de SPOON se centra en sis CS Labs a Europa, coordinats per socis locals i fent servir un enfocament de múltiples actors. Els ciutadans participen com a investigadors i subjectes, provant i validant eines digitals innovadores per recopilar, analitzar i interpretar dades sobre els seus comportaments de consum d'aliments i entorns alimentaris locals per després codisenyar i executar intervencions de canvi de comportament a petita escala juntament amb altres parts interessades. SPOON prioritza el compliment del RGPD i els principis FAIR en la gestió de dades.
- Informe sobre governança de les polítiques alimentàries urbanes: Una anàlisi dels casos de Còrdova i Valladolid mostra que encara que s'han implementat mecanismes de governança multiactor, la seva efectivitat encara és limitada. Aquesta anàlisi ressalta que, encara que les polítiques participatives són necessàries, no són suficients. Requereixen un suport de recursos i polítiques públiques que impulsin la creació de xarxes socials robustes per donar suport a processos de transformació a llarg termini. Per aconseguir un canvi estructural, és essencial integrar l'alimentació amb polítiques urbanes més àmplies, com ara clima, habitatge, transport i salut.
- Informe sobre entorns alimentaris: Un estudi socioespacial a Madrid i Barcelona revela que malgrat la disponibilitat d'aliments frescos, la població més vulnerable segueix exposada a opcions de baixa qualitat nutricional. Es destaquen les dificultats per accedir a aliments ecològics, especialment en àrees amb menys poder adquisitiu. L'informe destaca com aquestes ciutats han esdevingut entorns "obesogènics", on l'accés a aliments poc saludables és més fàcil i econòmic, especialment per a les poblacions vulnerables ia les zones d'elevada pressió turística. S'han identificat "deserts alimentaris" i "pantans alimentaris" a Madrid i Barcelona, àrees on l'accés a aliments frescos i ecològics és limitat, i es proposa canviar aquests entorns per facilitar dietes saludables i sostenibles.
- Informe sobre la relocalització de sistemes agroalimentaris: Investigacions a Madrid i València assenyalen la necessitat de diversificar la producció local i planificar les infraestructures agroalimentàries (indústria, logística, etc.) per al tancament de cicles econòmics a l'entorn local, ja que l'autoproveïment actual no supera el 5%. Per això, s'advoca per la diversificació de la producció agroalimentària per adaptar-se a la capacitat ecològica local. Es recomana impulsar dietes sostenibles per reduir la petjada ecològica, especialment davant de l'alt consum de productes animals.
Projectes relacionats
