Ús de compost de fems i ús del digestat com a adob

M'agradaria fer les consultes següents:

• Ús de compost de fems:
  

El REIAL DECRET 1051/2022 de nutrició sostenible estableix unes distàncies per a l'aplicació de fems: tant sòlids com purins, no es podran aplicar a menys de 5 metres de les vores dels rius, llacs, masses d'aigua estancades, l'inici de les platges i les costes marines, captacions subterrànies, captacions subterrànies. Aquesta distància també s'aplica a residus.

D'altra banda el Decret 4/2008, estableix respecte a fems i gallinassa que a menys de 500 m a l'entorn d'habitatges aïllats i nuclis de població i llocs de desenvolupament de les festivitats, no aplicar-los en cap de setmana o festivitats, ni les vespres. I estableix unes distàncies a diferents elements (carretes, nuclis de població, etc……) en què està prohibit llençar purins, i altres distàncies que cal respectar per a l'apilament o emmagatzematge de fems i gallinassa fora de la granja.
A l'Ordre de Zones Vulnerables, també hi ha algunes qüestions concretes que cal respectar per als fems i s'indica que els llots de depuradora també els han de complir.

La pregunta és : en una explotació ramadera, si es composta els seus fems, restes de llit……, i aquest compost s'usa com a adob orgànic a les seves pròpies terres, s'han de respectar totes les limitacions que les diferents normes tenen per als fems? com es considera el compost?
I d'altra banda, quin criteri cal tenir per poder dir que és compost i no fems “madurats”, caldria tenir una anàlisi del material que complís la definició del Reial Decret 506/2013, de 28 de juny, sobre productes fertilitzants, d'“Esmena húmica: compost de fems” (MO total 30%

• Ús del Digestat com a abonament:

Actualment hi ha força explotacions ramaderes que estan implantant o plantejant-se implantar biodigestors per als fems i purins produïts pels seus animals per després emprar el digestat com a adob a les seves terres.
He estat mirant la web de la Junta (https://medioambiente.jcyl.es/web/es/1285029036172.html) a la part de digestió aeròbia de residus i la veritat és que no em queda clar. En el cas que us comento és el d'un ramader que utilitzarà els seus fems i el disgestat aniria a les seves terres com a adob (no vendrà res):
- Heu de sol·licitar l'autorització d'instal·lació fixa de tractament de residus?
- Heu de sol·licitar una autorització en matèria de SANDACH?
- El digestat obtingut es considera un residu-compost o un fertilitzant?
- El digestat, quines distàncies ha de respectar habitatges aïllats i nuclis de població, vores dels rius, llacs, masses d'aigua estancades, l'inici de les platges i les costes marines, captacions subterrànies d'aigua per a consum humà, pous i fonts, a diferents elements (carretes, nuclis de població, etc……)?
La qüestió és: què ha de fer el ramader, com se'l considera el digestat i com ha d'emprar-lo per adobar les seves terres?