Grup Operatiu ALERTA VERMELLA: Grup Operatiu per a la innovació en mesures de gestió d'hàbitat i requeriments essencials de la perdiu vermella com a model biològic
- Tipus Grup operatiu
- Estat En curs
- Execució 2024 -2027
- Pressupost assignat 120.000,00 €
- Àmbit Autonómico
- Comunitat Autònoma Aragón
Totes les mesures a implementar amb el desenvolupament d'aquest projecte (illes de biodiversitat, estudi d'alternatives per minimitzar el consum de llavors blindades, etc.), tindrien entre els seus objectius garantir alhora la correcta gestió del patrimoni natural, els espais i els hàbitats, així com les espècies que hi habiten.
Els resultats obtinguts tindrien un impacte directe a la ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus) amb codi ES0000295 – Serra d'Alcubierre, en pertànyer la finca de “El Vedado bajo del forn” a aquest entorn de la Xarxa Natura 2000 d'Aragó. En tractar-se d'un projecte de caràcter experimental, a aquesta zona principal, s'afegiran dues zones més d'assajos a Gallocanta i Belchite (Saragossa), dins dels espais protegits de la ZEPA "Conca de Gallocanta" (ES0000017) i la ZEPA "Estepes de Belchite - El Planerón - La Lomaza"
S'investigaria per intentar disminuir el consum de llavors blindades per aus estepàries. Només les perdius vermelles adultes (sense comptar la resta de les aus agroestepàries), consumeixen 50 grams de gra/dia. La Llista Roja Europea d'Aus 2021 estudia xifres de 2.71 milions d'individus reproductors a Espanya. Possiblement aquest nombre sigui força més gran ja que segons l'anuari d'estadística forestal 2021 del ministeri per a la transició ecològica i el repte demogràfic se'n van capturar 2.5 milions d'exemplars (i la pròpia legislació cinegètica obliga a una extracció sostenible mitjançant caça de les espècies caçables com la perdiu vermella).
Les diferents activitats que es preveu fer per aconseguir obtenir el model predictiu que ens porti a tenir un manual de bones pràctiques agràries per al maneig dels prats de sega del Pirineu són:
- Disseny de treball de camp i selecció dexplotacions i prats de control.
- Presa de mostres de farratge a prats per obtenir dades de producció, extraccions de collita i ensilabilitat.
- Presa de mostres de fems i purins de les explotacions ramaderes.
- Presa de mostres de terra dels prats.
- Anàlisi de mostres de farratge, terra fems i purins.
- Calibratge del model predictiu.
- Simulacions del model predictiu i elaboració del manual de bones pràctiques sobre la base de l'anàlisi de tots els resultats obtinguts.
Entre les mesures de gestió cinegètica de més ampli ús i vinculades al projecte, destaquen les següents (sobre les quals enunciarem comentaris operatius vinculats al projecte): La col·locació de abeuradors i menjadores, fins on sabem, no semblen ser un element molt usat per les perdius, però sí per altres espècies (Casas et al. 2006).
No obstant això, els estudis sobre l'ús dels abeuradors per part de les aus, incloent-hi la pròpia perdiu vermella, són molt escassos, fins al punt que el mateix sector cinegètic reconeix que no és gens clara la utilitat o la necessitat d'aquestes aportacions artificials (Díaz 2006). D'altra banda, el suplement artificial d'aigua i menjar podrien tenir fins i tot conseqüències negatives per a la perdiu vermella o altres espècies, per constituir menjadores i abeuradors punts de disseminació i transmissió de malalties (Vicente et al. 2007 i Cardoso 2007).
La gestió de l'hàbitat, només quan el caçador pot controlar la gestió de la terra, pot ser viable establir mesures de conservació adequades; situació que a Aragó és molt residual. Per tant, és més factible i viable reorientar instal·lacions que actualment gestionen els caçadors com els abeuradors, per generar zones de microhàbitats beneficiosos per a la perdiu que aportin insectes a l'època de cria de les perdiganes (juny – agost), refugi i frescor a les èpoques estivals. En aquesta línia destaca a més que les “illes de biodiversitat” amb mesures subvencionades per l'actual PAC; i podria servir per entaular sinergies entre l'agricultor, i els caçadors que facin l'aprofitament i la gestió cinegètica als seus terrenys.
De manera general, en cas que els resultats potencials obtinguts siguin positius destacarien com a avenços innovadors de calat en la conservació de la perdiu vermella. De manera anàloga destacarien els beneficis econòmics directes per als titulars dels drets cinegètics i per als gestors d'acotats que fan un aprofitament cinegètic d'aquesta espècie (en vedat amb bona població de perdiu augmenta de manera significativa el valor de la renda cinegètica); que actualment generen al voltant de 260 milions d'euros d'acord amb l'Impacte econòmic i l'anàlisi de la despesa cinegètica a la Comunitat Autònoma d'Aragó elaborada per Deloitte i FARCAZA el 2015.
La modernització dels sistemes de gestió cinegètica tradicional mitjançant la innovació en la recerca i el desenvolupament per a la generació de microhàbitats o “illes de biodiversitat”; pot suposar una reorientació de l'esforç econòmic que realitza el col·lectiu cinegètic en el manteniment de punts d'aigua cap a una pràctica més eficaç per a la conservació de la biodiversitat, i de millora de la població de perdiu vermella autòctona que es xifra al voltant de 15 milions d'euros a nivell nacional segons l'avaluació de l'impacte econòmic i social de la Caça a Espanya. de millores tècniques disponibles per a la implantació d'“illes de biodiversitat” pels agricultors i ramaders, que podrien adequar-se en alguns casos a les pràctiques dels ecorregimens.
- Nom coordinador/entitat: Federació Aragonès de Caça
- Adreça postal: Pl. Canal Imperial, 2, 50007, Saragossa
- Email coordinador/entitat: interventor@farcaza.es
- Telèfon: 696211641
- Federación Aragonés de Caza
- SEO BIRLIFE (seo@seo.org)
- Federación Aragonés de Caza
Projectes relacionats
