Skip to main content
GO SIMBAV

GO SIMBAV: Simbiosi agroavícola: cap a la modernització del sector a través d'estratègies de digitalització i economia circular

  • Tipus Grupo operativo
  • Estat En curs
  • Execució 2024 -2027
  • Àmbit Supraautonómico
  • Comunitat Autònoma Castilla y León; Galicia
  • Font principal de finançament PEPAC 2023-2027
Abstract

A Espanya, la producció de carn lligada al sector avícola ha augmentat del 2011 al 2021 més d'un 10% per al cas del pollastre i més d'un 50% per al cas de gall dindi, convertint-se en el segon productor més gran de carn de pollastre i el cinquè de carn de gall dindi a la Unió Europea el 2021. Aquest creixement està íntimament lligat a un augment en la quantitat de dejeccions barrejades amb els materials del llit dels animals que es genera, subproductes coneguts com pollinassa o pavinassa.

Les solucions proposades a SIMBAV poden contribuir a l'avenç en el desenvolupament i l'aplicació de les mesures del sector, recollides al Guies específiques de MTDS d'avicultura (MAPA, 2023) i que incideixen sobre tots els aspectes ambientals rellevants de l'activitat, entre els quals es troba el consum daigua, denergia, la gestió eficient dels fems i el control de les seves emissions.

Descripció

El sector demana accions encaminades a millorar els marges d'explotació via optimització de costos derivats dels consums energètics i alimentaris, sense menyscabar el benestar animal. En conseqüència, aquest projecte s'enfoca en la modernització i la millora de la competitivitat del sector avícola a través d'una estratègia basada en la gestió eficient dels seus recursos gràcies a l'ús d'eines de digitalització que permetin controlar l'eficiència energètica i el benestar animal.

Descripció de les activitats
  • Activitat 1

    • Act. Disseny i implementació sistema de sensorització avançada

    • Act. Millora del procés d'assecatge de dejeccions avícoles

    • Act. Pretractament de materials

    • Act. Estudi de fonts de consum d'aigua principals

    • Act. % demanda energètica de lexplotació coberta per valorització termoquímica de subproductes

    • Act. Avaluació de solubilitat de nutrients en cendres per a la preparació de fertilitzants líquids regulats

    • Act. Anàlisi dimpacte mediambiental

  • Activitat 2

    • Act. Disseny i implementació dun sistema de comunicació IoT industrial

    • Act. Millora de la combustió de la pollinassa: co-combustió amb residus agrícoles

    • Act. Caracterització fisicoquímica i termogravimètrica

    • Act. Proposta d'alternatives i instal·lacions d'estalvi d'aigua

    • Act. Anàlisi del comportament energètic de la planta. Fonts de calor residual susceptibles de recuperació

    • Act. Assajos agronòmics

    • Act. Anàlisi tecnicoeconòmic

  • Activitat 3

    • Act. Disseny i implementació duna base de dades

    • Act. Anàlisi d'emissions gasoses generades i comparativa amb emissions sense barreges. Avaluació de necessitat de sistemes de neteja

    • Act. Gasificació pollinassa/pavinassa sola amb aire

    • Act. Instal·lació de les millores escollides

    • Act. Anàlisi de l'aprofitament de calor residual

  • Activitat 4

    • Act. Analítica massiva de dades i implementació d'algorismes predictius

    • Act. Definició i implantació de sistemes de control d'emissions

    • Act. Co-gasificació amb residus agrícoles

    • Act. Mesurament d'estalvis d'aigua i marge de millora

  • Activitat 5

    • Act. Virtualització industrial del benestar animal i dels fluxos denergia.

Descripció contextual

A Espanya, la producció de carn lligada al sector avícola ha augmentat del 2011 al 2021 més d'un 10% per al cas del pollastre i més d'un 50% per al cas de gall dindi, convertint-se en el segon productor més gran de carn de pollastre i el cinquè de carn de gall dindi a la Unió Europea el 2021. Aquest creixement està íntimament lligat a un augment en la quantitat de dejeccions barrejades amb els materials del llit dels animals que es genera, subproductes coneguts com pollinassa o pavinassa. Per tant, aprofitar els subproductes generats en aquesta activitat per a benefici dels propis productors del sector, esdevé una necessitat a causa dels problemes mediambientals i econòmics que comporta i del potencial que presenten.

Atesa la importància d'aquest sector a l'economia mundial i espanyola en particular, i el creixement en el volum d'espècies criades a les explotacions avícoles, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), basant-se en normes de benestar animal de la Comissió Europea, va recomanar reduir la densitat de població de pollastres d'engreix convencionals fins a un màxim d'11 kg/m2, cosa que reduiria considerablement la rendibilitat d'aquest tipus de granges.

Per contrarestar la imposició d'aquestes limitacions en la quantitat de quilograms produïts per a una mateixa superfície, el sector demana accions encaminades a millorar els marges d'explotació via optimització de costos derivats dels consums energètics i alimentaris, sense menyscabar el benestar animal.

D'altra banda, la millora de l'exercici ambiental, a més de social, econòmic i industrial, és identificada per polítiques públiques d'àmbit nacional i europeu com el Pla Estratègic Nacional de la Política Agrícola Comuna (PAC) o l'Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació 2021-2027, que recull específicament la importància d'ambdues qüestions en els seus objectius principals 3 i 6 i, a més, identifica la cadena agroalimentària intel·ligent i sostenible com una de les seves línies estratègiques. Tot i això, la incertesa en el sector sobre les necessitats tècniques o les implicacions econòmiques que comporta l'aplicació d'estratègies sostenibles sol ser una barrera per a la introducció de tecnologies innovadores.

Objectius

Promoure la modernització i la millora de la competitivitat del sector avícola a través d'una estratègia basada en la gestió eficient dels seus recursos gràcies a l'ús d'eines de digitalització que permetin controlar l'eficiència energètica i el benestar animal, la consecució d'accions d'economia circular i simbiosi energètica que ajudaran a reduir els seus consums d'energia i aigua, i l'aprofitament energètic dels bioresidus generats a la pròpia explotació i en altres properes.

Resultats
  1. Reducció del nombre de morts almenys en un 1% optimitzant els consums energètics existents.
  2. Recuperació d'almenys el 50% de l'energia tèrmica dels biocombustibles amb l'optimització del sistema de combustió per al seu ús al sector avícola.
  3. Recuperació almenys del 70% de l'energia tèrmica dels biocombustibles amb l'optimització del procés de gasificació.
  4. Reducció entre un 20-50% en el consum d‟aigua de xarxa de l‟explotació.
  5. Avaluació del % estalvi en els costos energètics globals amb la solució proposada al projecte.
  6. Reducció d'almenys el 60% de fertilitzants inorgànics a aplicar en cultius específics.
  7. Determinació del perfil ambiental i viabilitat tecnicoeconòmica de la implementació de les accions de digitalització i economia circular.
Informació de contacte
  • Nom coordinador: Fundació Empresa Universidad Gallega (FEUGA)
  • Adreça postal: Fundació Empresa Universitat Gallega (FEUGA), R/Lope Gómez de Marzoa S/N - Campus Vida, Santiago de Compostel·la, La Corunya
  • Email coordinador: l.carbia@feuga.es
  • Telèfon: +34 981534180
Informació addicional

El Reial Decret Legislatiu 1/2016 estableix la prioritat d'evitar o, quan això no sigui possible, reduir i controlar la contaminació de l'atmosfera, l'aigua i el sòl mitjançant un sistema de control integrat de la contaminació. En concret, per a infraestructures d'incineració, s'estableixen els requisits tècnics i legals per a la seva autorització i explotació al Reial decret 815/2013. D'altra banda, un dels principals objectius del RDL 1/2016 i la Directiva 96/61/CE de què emana, consisteix a garantir la prevenció i el control integrat de la contaminació de les instal·lacions mitjançant l'aplicació de les considerades millors tècniques disponibles (MTDs) recollides als documents de referència (BREF) aprovats per a cada sector per la Comissió Europea.

Coordinadors
  • Fundación Empresa Universidad Gallega (FEUGA)
Col·laboradors
  • Yarima Torreiro Villarino
  • Manuel José Dopico Dopico
  • María del Pilar Bernal
  • José Antonio García Blanco
  • Raúl París de Pablo
  • Félix del Villar
  • Agustín de Prada Rodríguez
Beneficiaris
  • Fundación Empresa Universidad Gallega (FEUGA)