Grup Operatiu SIMBAV: Simbiosi agroavícola: cap a la modernització del sector a través d'estratègies de digitalització i economia circular
- Tipus Grup operatiu
- Estat En curs
- Execució 2024 -2027
- Pressupost assignat 597.651,00 €
- Àmbit Supraautonómico
- Comunitat Autònoma Castilla y León; Galicia
- Font principal de finançament PEPAC 2023-2027
- Web del projecte GO SIMBAV
A Espanya, la producció de carn lligada al sector avícola ha augmentat del 2011 al 2021 més d'un 10% per al cas del pollastre i més d'un 50% per al cas de gall dindi, convertint-se en el segon productor més gran de carn de pollastre i el cinquè de carn de gall dindi a la Unió Europea el 2021. Aquest creixement està íntimament lligat a un augment en la quantitat de dejeccions barrejades amb els materials del llit dels animals que es genera, subproductes coneguts com pollinassa o pavinassa.
Les solucions proposades a SIMBAV poden contribuir a l'avenç en el desenvolupament i l'aplicació de les mesures del sector, recollides al Guies específiques de MTDS d'avicultura (MAPA, 2023) i que incideixen sobre tots els aspectes ambientals rellevants de l'activitat, entre els quals es troba el consum daigua, denergia, la gestió eficient dels fems i el control de les seves emissions.
El sector demana accions encaminades a millorar els marges d'explotació via optimització de costos derivats dels consums energètics i alimentaris, sense menyscabar el benestar animal. En conseqüència, aquest projecte s'enfoca en la modernització i la millora de la competitivitat del sector avícola a través d'una estratègia basada en la gestió eficient dels seus recursos gràcies a l'ús d'eines de digitalització que permetin controlar l'eficiència energètica i el benestar animal.
- Act. 1. R1. Disseny i implementació sistema de sensorització avançada.
- Act. 2. R1. Disseny i implementació dun sistema de comunicació IoT industrial.
- Act. 3. R1. Disseny i implementació duna base de dades.
- Act. 4. R1. Analítica massiva de dades i implementació d'algorismes predictius.
- Act. 5. R1. Virtualització industrial del benestar animal i dels fluxos denergia.
- Act. 1. R2.: Millora del procés d'assecament de dejeccions avícoles.
- Act. 2. R2.: Millora de la combustió de la pollinassa: co-combustió amb residus agrícoles.
- Act. 3. R2.: Anàlisi d'emissions gasoses generades i comparativa amb emissions sense barreges. Avaluació de necessitat de sistemes de neteja.
- Act. 4. R2.: Definició i implantació de sistemes de control d'emissions.
- Act. 1. R3.: Pretractament de materials.
- Act. 2. R3.: Caracterització fisicoquímica i termogravimètrica.
- Act. 3. R3.: Gasificació pollinassa/pavinassa sola amb aire.
- Act. 4. R3.: Co-gasificació amb residus agrícoles.
- Act. 1. R4.: estudi de fonts de consum d'aigua principals.
- Act. 2. R4.: Proposta d'alternatives i instal·lacions d'estalvi d'aigua.
- Act. 3. R4.: Instal·lació de les millores escollides.
- Act. 4. R4.: Mesurament d'estalvis d'aigua i marge de millora.
- Act. 1. R5.: % de demanda energètica de l'explotació coberta per valorització termoquímica de subproductes.
- Act. 2. R5.: Anàlisi del comportament energètic de la planta. Fonts de calor residual susceptibles de recuperació.
- Act. 3. R5.: Anàlisi de l'aprofitament de calor residual.
- Act. 1. R6.: Avaluació de solubilitat de nutrients en cendres per a la preparació de fertilitzants líquids regulats.
- Act. 2. R6.: Assajos agronòmics.
- Act. 1. R7: Anàlisi dimpacte mediambiental.
- Act. 2. R7: Anàlisi tecnicoeconòmica.
A Espanya, la producció de carn lligada al sector avícola ha augmentat del 2011 al 2021 més d'un 10% per al cas del pollastre i més d'un 50% per al cas de gall dindi, convertint-se en el segon major productor de carn de pollastre i el cinquè de carn de gall dindi en la Unió de que es genera, subproductes coneguts com pollinassa o pavinassa. Per tant, aprofitar els subproductes generats en aquesta activitat per a benefici dels propis productors del sector, esdevé una necessitat a causa dels problemes mediambientals i econòmics que comporta i del potencial que presenten.
Atesa la importància d'aquest sector a l'economia mundial i espanyola en particular, i el creixement en el volum d'espècies criades a les explotacions avícoles, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), basant-se en normes de benestar animal de la Comissió Europea, va recomanar reduir la densitat de pollastres d'engreix convencionals fins a un màxim d'11 kg/m2, la qual cosa la va reduir de renda considerable.
Per contrarestar la imposició d'aquestes limitacions en la quantitat de quilograms produïts per a una mateixa superfície, el sector demana accions encaminades a millorar els marges d'explotació via optimització de costos derivats dels consums energètics i alimentaris, sense menyscabar el benestar animal.
D'altra banda, la millora de l'acompliment ambiental, a més de social, econòmic i industrial, és identificada per polítiques públiques d'àmbit nacional i europeu com el Pla Estratègic Nacional de la Política Agrícola Comuna (PAC) o l'Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació 2021-2027, la qual recull específicament la importància d'ambdues qüestions. les línies estratègiques.
Tot i això, la incertesa en el sector sobre les necessitats tècniques o les implicacions econòmiques que comporta l'aplicació d'estratègies sostenibles sol ser una barrera per a la introducció de tecnologies innovadores.
Promoure la modernització i la millora de la competitivitat del sector avícola a través d'una estratègia basada en la gestió eficient dels seus recursos gràcies a l'ús d'eines de digitalització que permetin controlar l'eficiència energètica i el benestar animal, la consecució d'accions d'economia circular i simbiosi energètica que ajudaran a reduir els seus consums d'energia i aigua, i l'aprofitament energètic dels biorreres.
- R1. Reducció del nombre de morts almenys en un 1% optimitzant els consums energètics existents.
- R2. Recuperació d'almenys el 50% de l'energia tèrmica dels biocombustibles amb l'optimització del sistema de combustió per al seu ús al sector avícola.
- R3. Recuperació almenys del 70% de l'energia tèrmica dels biocombustibles amb l'optimització del procés de gasificació.
- R4. Reducció entre un 20-50% en el consum d‟aigua de xarxa de l‟explotació.
- R5. Avaluació del % estalvi en els costos energètics globals amb la solució proposada al projecte.
- R6. Reducció d'almenys el 60% de fertilitzants inorgànics a aplicar en cultius específics.
- R7. Determinació del perfil ambiental i viabilitat tecnicoeconòmica de la implementació de les accions de digitalització i economia circular.
- Nom coordinador/entitat: Fundació Empresa Universidad Gallega (FEUGA)
- Adreça postal: Fundació Empresa Universitat Gallega (FEUGA), R/Lope Gómez de Marzoa S/N - Campus Vida, Santiago de Compostel·la, La Corunya
- Email coordinador/entitat: l.carbia@feuga.es
- Telèfon: +34 981534180
El Reial Decret Legislatiu 1/2016 estableix la prioritat d'evitar o, quan això no sigui possible, reduir i controlar la contaminació de l'atmosfera, l'aigua i el sòl mitjançant un sistema de control integrat de la contaminació. En concret, per a infraestructures d'incineració, s'estableixen els requisits tècnics i legals per a la seva autorització i explotació al Reial decret 815/2013. D'altra banda, un dels principals objectius del RDL 1/2016 i la Directiva 96/61/CE de què emana, consisteix a garantir la prevenció i el control integrat de la contaminació de les instal·lacions mitjançant l'aplicació de les considerades millors tècniques disponibles (MTDs) recollides en els documents de referència (BREF) aprovats per a cada sector per la Comissió Europea.
- Fundación Empresa Universidad Gallega (FEUGA)
- Fundación Empresa Universidad Gallega (FEUGA)
- Yarima Torreiro Villarino
- Manuel José Dopico Dopico
- María del Pilar Bernal
- José Antonio García Blanco
- Raúl París de Pablo
- Félix del Villar
- Agustín de Prada Rodríguez
Projectes relacionats
