Projecte H2020 ORGANIC QUAL TRACERS: Control de qualitat d'aliments orgànics i empremtes dactilars metabolòmiques

Es van dur a terme diversos assaigs de camp amb diferents matrius vegetals (tomàquets, cogombres, pebrots) en hivernacles ubicats a Almeria (sud-est d'Espanya), sota condicions agronòmiques controlades, utilitzant mètodes de cultiu orgànics i convencionals. A més, es va dur a terme un estudi pilot de contaminació creuada en un cultiu de mongetes tendres cultivades en hivernacle.

Pel que fa als resultats de l'espectrometria de masses de relació isotòpica (IRMS), l'anàlisi de nitrogen (N) com a traces del mètode de producció, només les dades de δ15N de les parts comestibles de les plantes de tomàquet no van proporcionar un model de classificació robust per discriminar entre pràctiques de cultiu orgàniques i convencionals, ja que la la fertilització orgànica basal no es va poder confirmar mitjançant aquesta metodologia.

Els resultats de l'anàlisi HRMS sobre el control de residus de pesticides en aliments orgànics van mostrar que dins de l'abast dels pesticides analitzats amb un mètode multiresidu (307 en total) es van detectar 34 pesticides diferents en un total de 111 mostres comercials etiquetades amb certificació orgànica (només 3 pesticides autoritzats per producció orgànica). Pel que fa als plaguicides no autoritzats, l'àcid fosfònic va ser la substància detectada amb més freqüència (amb 38 deteccions), seguit de l'herbicida clorprofam (6 vegades), els clorats (5 vegades) i el fungicida fludioxonil (4 vegades).

En tots els casos, els nivells de concentració van estar per sota dels valors LMR establerts al reglament de la UE, d'acord amb les bones pràctiques agrícoles (BPA). Per tant, el desenvolupament i la validació de mètodes multiresidus de plaguicides amb LOQ inferiors a 10 µg/kg és un factor important per a una millor avaluació i detecció de possibles fraus en cultius orgànics. A més, l'estudi de contaminació creuada va posar en evidència que la contaminació per deriva durant el procés de producció va ser molt baixa (100 vegades més petita que la mitjana en fruites) en comparació amb les plantes tractades. Addicionalment, aquests resultats també van mostrar que l'anàlisi de fulles podria constituir un bon rastrejador temporal del mal ús de plaguicides.

L'alt nivell de selectivitat i sensibilitat de les tècniques HRMS va permetre la identificació i la caracterització de components naturals d'aliments, presents en nivells traça, però capaços de permetre distingir entre pràctiques de producció convencionals i orgàniques. La combinació de l'anàlisi estadística multivariant (AMS) amb les dades de perfils de MS va resultar un enfocament útil per a l'agrupació de mostres segons els sistemes de producció agrícola. Tot i això, aquestes dades es limiten a cultius específics. Per tant, la creació contínua de bases de dades HRMS, obtingudes en condicions agronòmiques controlades amb diferents varietats d'hortalisses i ubicacions geogràfiques, podria facilitar la detecció de possibles casos de frau, l'autenticitat de la producció orgànica i els beneficis per a la salut.

Finalment, els resultats més rellevants obtinguts en el projecte s'han presentat a diversos tallers internacionals (FoodIntegrity-2017, EuroFoodChem-2017, RAFA-2017 i Pesticides-2018), així com a diversos esdeveniments científics (Researcher Night 2017 i The Science Week 20). Alguns d'aquests resultats també s'han publicat a una revista científica amb accés obert Gold (doi.org/10.1016/j.chroma.2018.03.002). En tots els casos, durant les activitats de difusió i divulgació, es va reconèixer el finançament de la UE (Accions Marie Skłodowska-Curie).