Skip to main content
Logo GO GRASSEN

Grup Operatiu GRASSEN: Plataforma de suport a la gestió de les pastures mediterrànies mitjançant sensors propers i remots

  • Tipus Grup operatiu
  • Estat En curs
  • Execució 2021 -2023
  • Pressupost assignat 255.500,00 €
  • Àmbit Autonómico
  • Comunitat Autònoma Andalucía
  • Font principal de finançament PEPAC 2023-2027
  • Web del projecte GO GRASSEN
Abstract

El projecte GrasSEN presenta un nivell d'innovació elevat ja que suposa la incorporació de tecnologies de teledetecció de baix cost i desenvolupaments de models basats en intel·ligència artificial per a l'avaluació de la qualitat de les pastures. L'avenç tecnològic que es presenta en aquest projecte és posar a disposició dels ramaders una eina que aporti informació precisa i d'interès quant a la qualitat de les pastures presents a l'explotació i, a partir d'aquesta informació, prendre decisions que afecten directament sobre la gestió del bestiar i de l'alimentació d'aquest.

En aquest sentit, suposa un gran avenç tecnològic respecte al que actualment existeix, tractant grans volums de dades i aportant informació de tipus espacial en la qual quedaria reflectida les diferències quant a qualitats i característiques de la pastura existent a l'explotació. La digitalització en el sector agroramader és essencial ja que en els darrers anys la tecnologia ha evolucionat a passos de gegant el que ha donat lloc a l'alteració de molts dels processos dels quals es desenvolupaven, canviant radicalment la producció d'aliments i el funcionament global de la cadena de valor. És per això que aquest projecte proporcionarà una millora dels processos tradicionals perquè permetrà optimitzar al ramader els recursos de l'explotació i els procediments de manera que millori alhora el seu rendiment de manera sostenible. La innovació plantejada permetrà donar coneixement en temps real al ramader de la qualitat del farratge que consumeixen els animals durant tot el cicle del cultiu a la seva explotació.

D'aquesta manera, el control remot de la qualitat de l'aliment repercutirà en obtenir el màxim aprofitament dels nutrients del bestiar. Així mateix, per garantir la optimització més gran d'aliment és imprescindible decidir el moment més adequat en què els animals poden pasturar les diferents explotacions en funció dels recursos disponibles. El valor energètic que aporta el farratge juntament amb un contingut nutricional òptim en proteïna, fibra i digestibilitat permeten un profit adequat i reducció de costos en alimentació.

Alhora, la utilització de sensors Sentinel i propers per a l'estimació de qualitat en temps real de les pastures dirigides a alimentació animal permetrà planificar el pasturatge de bestiar espai-temps, conèixer a temps real l'oferta energètica de la pastura per calcular la capacitat de càrrega i ajustar el complement que s'ha d'aportar al bestiar. Pel que fa a l'impacte en la productivitat o sostenibilitat, la innovació presentada té un impacte directe ja que permet que es maximitzi la productivitat pel fet que es tenen en compte molts factors que intervenen en la productivitat i qualitat de la pastura analitzats a través de les noves tecnologies i dades reals de camp, així com alhora garanteix la sostenibilitat al llarg de l'execució i una vegada es faci ús.

Descripció

La devesa constitueix el sistema agrosilvopastoril més característic i representatiu d'Europa amb 4,5 milions d'ha a la península ibèrica, situant-se el 60% de la superfície a Andalusia i Extremadura. A la seva importància superficial, caldria afegir un alt impacte sobre el desenvolupament socioeconòmic d'àrees amb limitacions productives i amb una escassa estructura industrial, capaç de generar nínxols de treball especialitzat i produccions d'alt valor afegit. La llei andalusa 7/2010 de 14 de juliol per a la Devesa, defineix la devesa com una explotació constituïda majoritàriament per formació adehesada, sotmesa a un sistema d'ús i gestió de la terra basat principalment en l'aprofitament ramader de les pastures, fruits i ramons, així com altres usos forestals, cinegètics o agrícolas.

Per la seva banda, considera que una formació adehesada és tota aquella superfície forestal ocupada per un estrat arbrat, amb una fracció de coberta compresa entre el 5% i el 75%, principalment dels gèneres Quercus (alzines, alzines sureres i roures) i Olea (ullastres), que permet el desenvolupament d'un estrat herbaci. Segons el Pla Director de la Devesa, Andalusia compta amb 940.622 ha de devesa, distribuïdes en més de 14.000 finques. A les comarques de Los Pedroches i Alt Guadiato es troba la major superfície contínua de devesa de la península ibèrica. La gestió de les pastures herbacis de les deveses i una planificació adequada del seu ús no són tasques senzilles. A l'alta variabilitat espacial de les pastures, associada a la diversitat dels sòls, a la geomorfologia variable del terreny, a la presència d'arbrat i als usos agraris diferenciats, s'hi afegeix una elevada variabilitat intra i interanual vinculada a les particularitats pròpies del clima mediterrani. La gestió racional de les pastures a la devesa se'n veuria beneficiada amb la disponibilitat d'informació quantitativa i qualitativa d'aquest recurs, de la seva variació espacial i temporal.

Això facilitaria la presa de decisions en aspectes crucials per a la devesa com ara la planificació del pasturatge, l'aportació d'aliment complementari a les pastures, l'organització dels cultius farratgers que aportin aliment de qualitat al bestiar en moments clau, la fertilització de les pastures o l'enriquiment del banc de llavors. Fer estimacions de la producció i qualitat de les pastures per mètodes tradicionals (tasts en camp i anàlisi de laboratori) implica un cost elevat, per la qual cosa resulta inviable per a moltes explotacions ramaderes i constitueix un servei que només se sol·licita puntualment.

A més, la informació no es proporciona de manera immediata, atès que sol transcórrer un temps des de la presa de mostres fins a l'obtenció de resultats, cosa que en limita la utilitat en la presa de decisions a curt termini. La diversitat de sensors existents i operatius actualment, vagin muntats en plataformes properes i/o remotes, tenen la capacitat d'oferir un volum elevat de dades sobre el territori a baix cost i amb una resolució espacial i temporal adequada a les necessitats de les explotacions de devesa. Aquestes imatges multiespectrals, hiperespectrals i/o radar contenen, implícita, informació sobre les característiques productives de les pastures i, mitjançant tècniques d'intel·ligència artificial com ara la mineria de dades, és possible extreure-la. Aquest projecte vol obtenir informació de les característiques productives de les pastures de la devesa a partir d'imatges obtingudes pel satèl·lit Sentinel (1 i 2) del programa Copernicus de la UE, combinada convenientment amb imatges obtingudes al llarg d'aquest projecte per sensors multiespectrals muntats en plataformes aèries no tripulades i dades de camp.

S'han triat les imatges Sentinel com a base per ser de lliure accés i per la seva resolució espacial adequada (bandes amb 10 mi 20 m de mida de píxel), espectral (sensor multiespectral amb 13 bandes) i la seva elevada cobertura temporal (la freqüència de revisita que pot ser d'uns 5 dies). La informació dinàmica generada per aquesta via sobre la producció i la qualitat de les pastures de la devesa es posarà a disposició dels usuaris finals, ramaders, propietaris i gestors de deveses, mitjançant el desenvolupament d'una plataforma web i una aplicació mòbil.

Finalment, i per a una explotació pilot de devesa, s'il·lustrarà com utilitzar la informació dinàmica continguda a la plataforma web en la gestió de les pastures i en la planificació del seu ús mitjançant pasturatge o sega. El desenvolupament d'aquesta eina podria, doncs, contribuir a una gestió més eficient i sostenible de les pastures de la devesa.

Descripció de les activitats
  • Activitat 0: Coordinació i gestió del projecte.
  • Activitat 1: Recull d'informació i anàlisi d'experiències prèvies amb l'aplicació de teledetecció i sensorització a la gestió de pastures.
  • Activitat 2: Recull de dades georeferenciades sobre producció, estructura i qualitat dels pastures, juntament amb informació de sensors espacials remots (Sentinel 1 i 2) i propers (sensors multiespectrals i hiperespectrals i dades Lidar).
  • Activitat 3: Desenvolupament de models matemàtics que permetin estimar, a partir d'informació procedent de sensors propers i remots, la producció dempeus dels pastures, la seva estructura, rendiment i qualitat.
  • Activitat 4: Validació dels models desenvolupats a finques pilot.
  • Activitat 5: Desenvolupament d'un prototip de plataforma web que allotgi la informació generada sobre els pasturatges.
  • Activitat 6: Desenvolupament d'una aplicació mòbil que permeti consultar la informació sobre les pastures contingudes a la plataforma web.
  • Activitat 7: Ús de la informació proporcionada a la plataforma web per a la presa de decisions sobre la gestió dels pastures: desenvolupament de simulacions.
  • Activitat 8: Comunicació dels resultats obtinguts.
  • Activitat 9: Redacció de linforme final.
Objectius

L´objectiu general d´aquest projecte és desenvolupar una plataforma de suport a la gestió de les pastures mediterrànies mitjançant la integració d´informació procedent de sensors propers i remots combinada amb informació de camp.

Per això, s'analitzaran experiències prèvies de sensorització i detecció remota, es recopilaran dades georeferenciades sobre producció, estructures i qualitat de pastures i farratges, es desenvoluparan algorismes matemàtics de predicció i una plataforma web i app que integrin la informació i permetin preses decisions en temps real

Informació de contacte
  • Nom coordinador/entitat: Centre de Recerca i Qualitat Agroalimentària de la Vall dels Pedroches (CICAP)
  • Adreça postal: Polígon industrial Dehesa Boyal, 8, Parcel·les 10-13. 14400, Pozoblanco, Còrdova
  • Email coordinador/entitat: bpazuelo@cicap.es
  • Telèfon: 957 116 254
Coordinadors
  • Centro de Investigación y Calidad Agroalimentaria del Valle de los Pedroches (CICAP)
Col·laboradors
  • UNIVERSIDAD DE CÓRDOBA (pfernandez@uco.es)
  • CENTRO DE INVESTIGACIONES APLICADAS AL DESARROLLO AGROFORESTAL, S.L. (IDAF) (iclavero@idaf.es)
  • DEHESAS DE BENAJARAFE (a.rodriguez@langayatlantico.com)
  • SMART GEOSOFTWARE (amr@sgeos.com)
Beneficiaris
  • Centro de Investigación y Calidad Agroalimentaria del Valle de los Pedroches (CICAP)