Projecte H2020 SMARTCHAIN: Cap a la innovació: solucions intel·ligents i impulsades en cadenes curtes de subministrament d'aliments
- Tipus Projecte
- Estat Completat
- Execució 2018 -2021
- Pressupost assignat 5.998.373,75 €
- Àmbit Europeo
- Font principal de finançament H2020
- Web del projecte SMARTCHAIN
Les cadenes curtes de subministrament d'aliments tenen un paper crucial al sistema agroalimentari de la UE. És imperatiu millorar la sostenibilitat i la competitivitat del sector. El projecte SMARTCHAIN, finançat amb fons europeus, té per objectiu promoure i accelerar la transició cap a cadenes curtes de subministrament d'aliments col·laboratives. Això s'aconseguirà mitjançant accions concretes, recomanacions, desenvolupament de models de negoci robustos i la introducció de solucions innovadores.
El projecte analitzarà 18 casos pràctics, examinant diversos factors tecnològics, reguladors, socials, econòmics i ambientals. A més, avaluarà la interconnexió i les interaccions entre tots els actors involucrats a les cadenes curtes de subministrament d'aliments. D'aquesta manera, el projecte identificarà paràmetres crítics que influeixen en la producció alimentària sostenible i el desenvolupament rural a diferents regions europees.
SMARTCHAIN ??és un ambiciós projecte de 3 anys amb 43 socis d'11 països europeus, incloses parts interessades clau de l'àmbit de la cadena curta de subministrament d'aliments com a actors al projecte. L'objectiu central és fomentar i accelerar el canvi cap a cadenes curtes de subministrament d'aliments col·laboratives i, mitjançant accions i recomanacions concretes, introduir nous models de negoci sòlids i solucions pràctiques innovadores que millorin la competitivitat i la sostenibilitat del sistema agroalimentari europeu. Utilitzant una investigació ascendent impulsada per la demanda, el consorci SMARTCHAIN:
- Realitzarà una anàlisi de múltiples perspectives de 18 estudis de cas de cadenes curtes de subministrament d'aliments en termes de factors tecnològics, reguladors, socials, econòmics i ambientals.
- Avaluarà els vincles i les interaccions entre totes les parts interessades involucrades en les cadenes curtes de subministrament d'aliments.
- Identificarà els paràmetres clau que influeixen a la producció sostenible d'aliments i al desenvolupament rural entre diferents regions d'Europa. El projecte té com a objectiu establir 9 comunitats nacionals de cadenes curtes de subministrament d'aliments (Centres d'Innovació i Col·laboració) a diferents països socis (França, Alemanya, Grècia, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Sèrbia, Espanya i Suïssa) i un centre d'innovació virtual per facilitar la participació de les parts interessades que reuneix agricultors i consumidors per la demanda.
La combinació de coneixements científics i pràctics i lús de tallers dinnovació permetran el desenvolupament de solucions innovadores pràctiques, així com la promoció dun marc per a diferents formes de cadenes curtes col· laboratives de subministrament daliments en zones urbanes i rurals.
SMARTCHAIN generarà accions concretes per a la transferència de coneixements, mitjançant l'organització de tallers amb múltiples parts interessades i activitats de capacitació per a agricultors i empresaris de cadenes curtes de subministrament d'aliments.
Molts futurs agroecològics són possibles a Europa Una nova investigació demostra com l'agricultura sostenible no només beneficia el medi ambient sinó que també empodera els agricultors i les comunitats rurals. Durant la major part de la història, l'agricultura va ser un assumpte local, en què els agricultors produïen només els aliments suficients per alimentar les seves famílies o per mantenir la comunitat local. Però amb la industrialització, la urbanització i el creixement demogràfic, l'agricultura esdevingué cada cop més intensiva. Si bé això va aconseguir menors costos i un augment de la producció, aquests èxits sovint es van aconseguir a costa del medi ambient.
Ara, mentre el món lluita amb els efectes del canvi climàtic, hi ha una necessitat urgent de reequilibrar el nostre sistema agrícola amb la combinació adequada de sostenibilitat i productivitat. "En aquest sentit, augmentar la implementació d'enfocaments agroecològics és fonamental per garantir la producció sostenible d'aliments en el futur", diu Gerald Schwarz, investigador de l'Institut Thünen d'Economia Agrícola. El projecte UNISECO (Understanding and improving de sustainability of agroecological farming systems in the EU), finançat per la UE, ajuda a assolir aquest equilibri. "El nostre objectiu era enfortir la sostenibilitat dels sistemes agrícoles europeus mitjançant la construcció conjunta d'estratègies i incentius millorats per a les transicions cap a l'agricultura agroecològica", explica Schwarz, que va coordinar el projecte.
L´agroecologia aplica conceptes ecològics al´agricultura. En particular, promou un tipus d'agricultura que treballa per mitigar el canvi climàtic, minimitzar l'impacte de l'agricultura a la vida silvestre i la natura, i apoderar els agricultors i les comunitats perquè es beneficiïn de la sostenibilitat. Solucions adaptades a les necessitats locals Segons Schwarz, l'objectiu principal del projecte era identificar un conjunt d'accions i de polítiques per a la transició a l'agroecologia. "Volíem aportar proves concretes de com l'agricultura pot ajudar Europa a afrontar els reptes del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, alhora que facilita la producció sostenible d'aliments i promou economies rurals dinàmiques", assenyala. Per això, els investigadors van realitzar estudis de cas en 15 països europeus diferents, cadascun amb un context socioeconòmic, ambiental i cultural diferent. També van estudiar l'impacte que la implementació a gran escala de pràctiques agroecològiques tindria tant a les economies agrícoles locals com al sistema alimentari europeu.
El projecte UNISECO va concloure que no hi ha una solució universal per a la transició a l'agricultura sostenible. En canvi, l‟agroecologia funciona millor quan s‟adapta a les necessitats locals. "La nostra investigació va demostrar que molts futurs agroecològics són possibles a Europa i, en integrar-se en canvis més amplis al sistema alimentari, no comprometen la nostra seguretat alimentària", afegeix Schwarz. El projecte també va demostrar com l'agroecologia pot beneficiar el medi ambient, per exemple augmentant la diversitat d'espècies i hàbitats. "L'agroecologia també pot ajudar a mitigar el canvi climàtic i millorar la nostra capacitat d'adaptació al seu impacte promovent, per exemple, la formació d'humus i el segrest de carboni a la biomassa llenyosa", comenta Schwarz. Empoderament de les comunitats rurals.
A més de demostrar els beneficis ambientals de l'agroecologia, el projecte també va treballar per compartir coneixements sobre les oportunitats econòmiques de l'agricultura sostenible mitjançant un diàleg entre ciència, societat i polítiques. "Perquè l'agroecologia tingui èxit, ens cal augmentar la capacitat dels actors locals", diu Schwarz. "Encara que això comença amb l'agricultor, també ha d'incloure els terratinents i altres actors de les comunitats rurals i les cadenes de valor".
Aquí, el projecte va destacar la col·laboració entre agricultors en àrees com l'emmagatzematge, el processament i la comercialització compartits, i va demostrar cadenes de valor a nivell comunitari que vinculaven els agricultors amb restaurants, escoles i detallistes locals. "Amb més 'pell al joc', els agricultors tenen una connexió directa amb l'èxit dels sistemes agrícoles", afegeix Schwarz. "També se'n beneficien més, cosa que garanteix que els sistemes agroecològics puguin créixer amb un suport públic limitat". Tot i que el projecte en si ja ha finalitzat, els agricultors i altres parts interessades poden continuar aprofitant la riquesa de coneixement que UNISECO va produir a través del Centre de Coneixement Agroecològic.
- UNIVERSITAET HOHENHEIM