Projecte H2020 BESTMAP: Eines conductuals, ecològiques i socioeconòmiques per modelar polítiques agrícoles
- Tipus Projecte
- Estat Completat
- Execució 2019 -2024
- Pressupost assignat 3.995.811,25 €
- Àmbit Europeo
- Font principal de finançament H2020
- Web del projecte Proyecto BESTMAP
Descripció
Es necessiten sistemes agrícoles sostenibles i resilients per alimentar i abastir la població europea a llarg termini. Tot i això, el canvi climàtic i la intensificació de l'ús del sòl amenacen els agroecosistemes de la UE. Per exemple, frenar la pèrdua de biodiversitat i serveis ecosistèmics a causa de la simplificació del paisatge requereix un esforç concertat per redissenyar fonamentalment els paisatges agrícoles i les polítiques que els regeixen. El projecte BESTMAP, finançat amb fons europeus, desenvoluparà un marc que vincula la modelització econòmica amb models basats en agents individuals de cada explotació agrícola. Modelarà, cartografiarà i supervisarà quantitativament l'impacte dels escenaris polítics al medi ambient, el sistema climàtic, la prestació de serveis ecosistèmics, la biodiversitat i les mètriques socioeconòmiques com l'ocupació. Amb l'ajuda d'un tauler de control en línia i tallers amb responsables polítics a nivell de la UE, nacional i local, BESTMAP donarà suport al Pacte Verd Europeu i facilitarà la transformació del sector agrícola de la UE després del 2020.
Descripció de les activitats
El Paquet de Treball 1, “Gestió del projecte”, es va centrar en el seguiment del progrés del projecte i en la gestió de riscos i la seva mitigació. El pla de gestió de dades es va actualitzar periòdicament, i els codis/resultats del model, així com els resultats dels exercicis i anàlisis de modelatge, es van emmagatzemar a Zenodo, GitLab ( https://git.ufz.de/ ), GeoNetwork ( https://geonetwork.ufz.de ) i el panell de control del projecte. Es van crear i desenvolupar directrius i protocols per harmonitzar les activitats als estudis de cas (EC). El Paquet de Treball 1 també va garantir la finalització de les activitats d'explotació, incloent-hi l'aprovació d'un Memoràndum d'Enteniment per a l'explotació futura de l'experiència i les eines de modelatge desenvolupades durant el projecte. El Paquet de Treball 2, «Codisseny i codesenvolupament», va ser responsable del desenvolupament d'un enfocament de codisseny amb les parts interessades per identificar escenaris de polítiques rellevants perquè els EC modelin els seus impactes, i se'n van seleccionar 5 plans agroambientals i l'escenari d'aplicació o no d'aplicació. Les sessions també van ser clau per codissenyar el panell interactiu ( https://www.ogc.grumets.cat/bestmap/ ) amb usuaris futurs, mitjançant la realització d'un requisit d'usuari de les funcionalitats que necessitarien les parts interessades. A més, es va fer el desenvolupament d'un escenari de referència econòmica utilitzant el model CGE DART-Bio, que es va centrar en les sinergies entre la política de la Directiva d'Energies Renovables (XARXA 2) de la UE, les quotes globals de biocombustibles i les polítiques climàtiques internacionals en el marc de l'Acord de París. L'estudi va revelar que la implementació de polítiques de biocombustibles a regions no pertanyents a la UE condueix a un canvi global cap a més terres de cultiu utilitzades per a la matèria primera de biocombustibles, cosa que afecta les pastures i cultius no utilitzats per a la producció de biocombustibles. Aquesta tasca també destaca el fet que les polítiques climàtiques influeixen en els canvis dús de la terra de manera diferent en funció de si es dirigeixen a les emissions de CO2 oa totes les emissions de gasos defecte hivernacle. El Paquet de treball 3, 'Arquetips de sistemes agrícoles' (FSA), va ser responsable de recopilar totes les dades geoespacials necessàries per crear els models. Es va desenvolupar i/o va adaptar un conjunt de models biofísics personalitzables, de codi obert i espacialment explícits per estimar els efectes de les Pràctiques Agroambientals (PAA) seleccionades als ESS. Els models es van utilitzar per mapejar la provisió d'ESS, la biodiversitat i els resultats socioeconòmics a diferents escenaris d'adopció de PAA als cinc CES del projecte. El WP3 també va desenvolupar AAF, és a dir, una categorització de les explotacions agrícoles segons la seva especialització i grandària econòmica, que es van mapejar per a cada CES i es poden consultar al tauler de control. El Paquet de Treball 4, «Modelat i anàlisi basat en agents», es va centrar en el desenvolupament i la implementació dels ABM a cada CS. L'estructura principal dels ABM va ser consistent a tots els CS, però es van adaptar a les especificitats locals a causa de les diferències en la disponibilitat de dades i les polítiques i regulacions existents. Els ABM es van aplicar a diferents escenaris d'esquemes agroambientals (SEA) per investigar els efectes dels paràmetres dels SEA a les taxes d'adopció dels SEA, en comparació amb les taxes d'adopció actuals. El Paquet de Treball 4 també va examinar com l'adopció dels SEA impulsa les compensacions i sinergies entre els SEA, la biodiversitat i els resultats socioeconòmics, centrant-se en dos escenaris diferents, amb SEA i sense. A més, el Paquet de Treball 4 va revisar indicadors de polítiques de diferents fonts vinculats a les pràctiques agrícoles i es van seleccionar i analitzar els indicadors més rellevants per determinar-ne el grau d'associació amb els resultats del model BESTMAP. Finalment, el Paquet de Treball 4 va sintetitzar i comparar les principals conclusions dels CS regionals, cosa que es va utilitzar com a base per als informes de polítiques de BESTMAP. El Paquet de Treball 5, Escalament, es va encarregar d'utilitzar els resultats de l'ESS a nivell de CS per predir els resultats mitjana de l'ESS per explotació a nivell NUTS3 a les altres regions NUTS3 de la UE i altres països europeus. L'escalament es va dur a terme utilitzant predictors ambientals i econòmics a nivell europeu, utilitzats en metamodels per predir els resultats a nivell europeu, determinats mitjançant prediccions interregionals de CS. El model de mercat d'actius (MBA) a nivell europeu va predir l'adopció d'AES a la UE mitjançant un enfocament de model lineal generalitzat, que va mostrar com variava aquesta adopció entre països. El Paquet de Treball 5 també es va encarregar de provar un projecte pilot per investigar mètodes de teledetecció per al mapeig de tipus de cultius, el mapeig del rendiment dels cultius i el mapeig dels límits de les parcel·les. Els resultats, en resum, mostren el potencial de les tècniques de teledetecció per generar conjunts de dades complementàries per al mapeig de les dimensions de la FSA, però no tenen precisió per a mètriques com el rendiment o la composició dels cultius. Es va elaborar un full de ruta per a l'expansió de BESTMAP cap a una plataforma de modelatge paneuropea operativa, a més d'explorar, mitjançant anàlisi pilot, diverses àrees de millora i investigació futura. El Paquet de Treball 6, «Desenvolupament de capacitats i difusió», es va encarregar de la integració amb altres projectes mitjançant el desenvolupament d'un pla de participació per establir un canal estratègic de processos d'enfortiment de relacions amb les parts interessades identificades, incloent-hi la participació conjunta al clúster AGRIMODELS en diferents esdeveniments. La informació i els resultats del projecte es van difondre a través de diversos canals i també es van elaborar notes polítiques que abastaven propostes per al nou reglament estadístic de la UE i la Política Agrícola Comuna, juntament amb escenaris específics. El Paquet de Treball 7, Ètica, va garantir el compliment dels requisits ètics del projecte.
Descripció contextual
Al voltant del 40% del terra de la UE és agrícola. Processos com ara la intensificació de l'ús del sòl i el canvi climàtic amenacen els serveis ecosistèmics que aquests agroecosistemes proporcionen. Els responsables polítics a tots nivells s'enfronten al repte de millorar la sostenibilitat agrícola, preservant alhora els mitjans de vida dels agricultors. Els models actuals d'avaluació de l'impacte de les polítiques (PIAM) utilitzats per la Comissió ignoren en gran mesura la complexitat de la presa de decisions dels agricultors, i els models existents se centren en l'economia, i la majoria ignoren els impactes de les polítiques en els actius naturals, socials i culturals rurals. BESTMAP (Eines Conductuals, Ecològiques i Socioeconòmiques per a la Modelització de la Política Agrícola) va desenvolupar un nou marc de modelització que utilitza Models Basats en Agents (MBA) per a explotacions individuals basats en la teoria del comportament, vinculats a models de serveis ecosistèmics (ESS) espacialment explícits. Aquestes noves eines modulars i personalitzables van permetre a BESTMAP modelar, supervisar i cartografiar quantitativament els impactes del canvi de polítiques al medi ambient, la biodiversitat, els serveis ecosistèmics i les condicions socioeconòmiques. BESTMAP va proporcionar una direcció per millorar i contribuir a les eines existents utilitzades per la Comissió, els responsables polítics nacionals i regionals i el personal expert. Per promoure aquests objectius, BESTMAP va utilitzar una sèrie d'activitats externes de comunicació i difusió per enfortir la capacitat d'investigadors, personal de les direccions generals nacionals i de la UE i parlamentaris, per modelar els impactes de les polítiques i millorar-ne el disseny i el seguiment.
Objectius
Gairebé el 50% de la superfície terrestre de la Unió Europea (UE) és agrícola. Tot i això, els serveis ecosistèmics (ESS) proporcionats per aquests agroecosistemes –inclosos aliments, bioenergia, aigua, emmagatzematge de carboni i biodiversitat– es veuen amenaçats per processos com la intensificació de l'ús de la terra i el canvi climàtic. Per tant, els responsables de les polítiques europees, nacionals i regionals han de repensar i redissenyar la política rural per millorar la sostenibilitat dels paisatges agrícoles i alhora garantir els mitjans de vida dels agricultors. Tot i això, els models d'avaluació de l'impacte de les polítiques que utilitza actualment la Comissió Europea (CE) ignoren la complexitat de la presa de decisions dels agricultors, cosa que podria conduir a prediccions incorrectes dels resultats de les polítiques. A més, els models existents se centren en aspectes limitats de l'economia agrícola (per exemple, els ingressos) i ignoren els impactes de les polítiques sobre els actius naturals, socials i culturals rurals. BESTMAP desenvoluparà un nou marc de modelatge utilitzant coneixements de la teoria del comportament, vinculant els models econòmics existents amb models basats en agents de granges individuals. Utilitzant aquestes noves eines modulars i personalitzables, BESTMAP modelarà, mapejarà i monitoritzarà quantitativament els impactes dels escenaris de polítiques codissenyats al medi ambient, el sistema climàtic, el lliurament d'ESS, així com les mètriques socioeconòmiques (per exemple, feines). Els resultats de BESTMAP milloraran i contribuiran a les eines existents utilitzades per la CE, com ara l'Eina Modular d'Equilibri General Aplicat (MAGNET) i el Model d'Impacte Regionalitzat de la Política Agrícola Comuna (CAPRI). Finalment, BESTMAP utilitzarà una varietat de mètodes de comunicació i difusió externa, inclosos panells de polítiques en línia, tallers i capacitació, per ajudar a desenvolupar capacitats per al personal de la CE i els responsables polítics a les institucions de la UE, els prenedors de decisions nacionals, regionals i locals i el personal expert, així com altres investigadors.
Resultats
Es van elaborar models d'ESS, biodiversitat i socioeconòmics per a cada cas d'estudi, considerant dos escenaris: l'statu quo actual i l'adopció nul·la de programes agroambientals. Els seus resultats van contribuir al tauler de control i van servir de base per a les recomanacions de polítiques, creades i presentades a Brussel·les durant l'esdeveniment de difusió final. A la primavera del 2022, es va fer una enquesta en línia, en forma d'experiment d'elecció discreta, en els cinc casos d'estudi. S'hi van analitzar les dades i els resultats van servir de base per a l'ABM. Es van celebrar sessions de codisseny amb les parts interessades, incloent-hi els responsables polítics a nivell nacional, en els cinc casos d'estudi. Els seus comentaris van contribuir al desenvolupament del tauler de control.
Coordinadors
- UNIVERSITY OF LEEDS (UNIVLEEDS)