Projecte H2020 ADAFARM: Estratègies d'adaptació sostenible dels petits pagesos al canvi climàtic basades en els serveis ecosistèmics
- Tipus Projecte
- Estat Completat
- Execució 2018 -2020
- Pressupost assignat 170.121,6 €
- Àmbit Europeo
- Font principal de finançament H2020
- Web del projecte ADAFARM
Pel que fa al primer objectiu del projecte, sobre l'accés a les fonts d'informació agropecuària, hi ha diferències territorials importants dins del país. A les zones allunyades de la capital on la pobresa és més profunda, l'accés a les fonts d'informació és molt limitat i intermitent. A les zones properes a la capital, en canvi, més famílies tenen accés a la ràdio, la televisió i fins i tot a telèfons mòbils o smartphones. A l'àmbit específicament agrícola, els serveis d'extensió agrícola són la font d'informació més important. Els serveis d‟extensió agropecuària consisteixen en l‟enviament de personal governamental a diferents comunitats rurals per brindar suport en temes agrícoles i, idealment, en altres àrees relacionades amb la qualitat de vida de la comunitat. L'objectiu és estendre aquestes pràctiques a territoris que fins ara no n'han tingut, cosa que és difícil a causa dels recursos molt limitats del Govern. Es considera que la realització d'aquest estudi és molt beneficiosa per fomentar que la informació arribi a través dels canals adequats, cosa que en potenciarà la utilitat. La conclusió fonamental és que totes les fonts dinformació són importants per a la transmissió de diferents tipus dinformació: els serveis dextensió agrícola transmeten principalment informació tècnica sobre lagricultura, la ràdio transmet informació general i meteorològica. De la mateixa manera, a mesura que es generalitza la televisió, certs programes d'informació poden motivar l'adopció d'algunes estratègies agrícoles positives per a les comunitats rurals. Pel que fa a l'objectiu de la seconf, relacionat amb els episodis de fam que pateixen les petites comunitats rurals, a partir de les dades ja analitzades, es conclou que es deuen principalment a sequeres i inundacions, amb un impacte molt limitat sobre altres factors. Les famílies més vulnerables són famílies molt joves, famílies molt ancianes o famílies en què falta un dels dos pares, que majoritàriament són famílies encapçalades per una dona. Les solucions més freqüents que s'apliquen són: simplement reduir la ingesta d'aliments (o menjar aliments de menor qualitat), recórrer a préstecs de familiars o amics o tractar de trobar recursos al bosc (arrels, fruits...). Tenir una alta proporció de cobertura forestal augmenta de manera molt important les possibilitats de poder utilitzar els recursos naturals per fer front a una crisi d‟escassetat d‟aliments. L'ús dels recursos naturals es fa en forma d'aliments (des de fruits, caça, recol·lecció i pesca), o materials utilitzats per obtenir diners per comprar aliments. Els materials poden ser processats (mobles, eines, carbó, maons) o sense processar (pals, palla, etc.). Pel que fa a la transferibilitat, el projecte és altament transferible a altres territoris amb problemàtiques similars, tant pel plantejament com per les actuacions desenvolupades. L'objectiu també és crear un curs en línia basat en els resultats del projecte perquè les persones que treballen amb les comunitats locals a Moçambic puguin rebre una formació més específica sobre el canvi climàtic i les estratègies d'adaptació. Entrevista durant el treball de camp d'ADAPFARM
El projecte ADAFARM va començar l'octubre del 2018 i va finalitzar el novembre del 2020. Un dels objectius del projecte ha estat investigar l'accés i l'intercanvi d'informació dels petits agricultors de Moçambic, amb la finalitat de millorar-ne l'accés a la informació per a l'adaptació al canvi climàtic. es van recol·lectar d'entrevistes, grups focals i qüestionaris enfocats a les quatre àrees d'estudi, i després es van combinar amb anàlisis estadístiques i qualitatives.
Les dades es van recopilar utilitzant una sèrie de mètodes de recopilació de dades, és a dir: a) una enquesta amb 100 petits agricultors rurals; investigació revisat per parells.
El segon objectiu va apuntar a analitzar la importància de les institucions formals i informals i de factors com la pobresa i el gènere en l'ús i l'aplicació d'estratègies d'adaptació al canvi climàtic. desenvolupament. Els resultats s'han difós a través de diferents vies, algunes són:
- https://www.icatalist.eu/adafarm
- Entrades de bloc: https://www.icatalist.eu/blog-icatalist
- https://www.youtube.com/watch?v=4FmsNEQr1g0
- https://ec.europa.eu/spain/news/20191011_%20Research-EU-How-the-EU-supports-innovation-and-research_ca
- Treball fi de màster realitzat per un alumne de la Universitat Autònoma de Madrid en el marc d'ADAFARM. Títol: "Adaptació al canvi climàtic i mitigació dels seus efectes per a l'agricultura a Moçambic: revisió de projectes i mesures".
- https://www.madrimasd.org/lanochedelosinvestigadores/actividad/madrid-investiga-emprende-diviertete
- Presentacions a la Conferència Biennal de Parts Interessades en Agricultura Climàticament Intel·ligent d'Àfrica (ISBN: 978-9988-8373-3 – 4. 1-2 de desembre de 2020): - Intercanvi d'informació per a l'adaptació al canvi climàtic: petits agricultors de Mozambique. Lisboa, Elena López-Gunn, Luis Artur, Almeida Sitoe, Raffaele Giordano - Cap a un marc per al balanç mundial de l'adaptació. José-Sanz, Elena López-Gunn, Sanjay Vashist, Moçaharul Alam, Chinwe Speranza, Todd S. Rosenstock, Erick Omollo, George Wamukoya.
L´Àfrica subsahariana té una alta proporció de població pobra (42%), conserva una alta concentració de biodiversitat (20% dels punts crítics de biodiversitat del món) i s´enfronta a altes taxes de desforestació i degradació dels ecosistemes.
Els petits pagesos de l'Àfrica subsahariana exposats als perills climàtics són alguns dels grups més vulnerables del món. Per tant, hi ha una necessitat urgent i crítica de trobar estratègies de desenvolupament rural sostenible basades en la natura, que siguin resilients al canvi climàtic i que permetin a les persones sortir de la pobresa conservant i protegint el millor entorn natural possible. En aquest context, ADAFARM cerca evidències sòlides de les conseqüències de les diferents estratègies d'adaptació al canvi climàtic i d'augment dels beneficis que la població rural obté de la natura a Moçambic.
Tot i que ADAFARM es basa, en part, en dades recopilades en un projecte anterior (ACES), també té una quantitat significativa de nova recopilació de dades. Per tant, des del principi, es va fer una divisió teòrica en dues parts: una part basada en la informació prèviament recopilada i l'altra basada en les dades recent generades. L'objectiu és compartir les conclusions amb el Govern de Moçambic, les ONG i les universitats perquè puguin orientar les seves estratègies i polítiques en la direcció indicada pels resultats, així com proporcionar a les comunitats rurals la informació que necessiten en matèria sanitària, agrícola, jurídica, etc.
ADAFARM té com a objectiu analitzar opcions d'adaptació climàtica basades en ecosistemes i solucions basades en la natura per a agricultors petits a l'Àfrica subsahariana. D'acord amb els ODS, aquestes estratègies serien econòmicament eficients, ambientalment sostenibles i equitatives socialment. Utilitzaré un marc socioecològic per centrar-me en el paper que exerceixen les institucions formals i informals i factors clau com la pobresa i el gènere per a les estratègies d'adaptació al canvi climàtic basades en ecosistemes.
Em basaré en dades, resultats i xarxes de parts interessades del projecte ACES. ACES va ser un projecte de recerca de 3 anys, finançat pel govern del Regne Unit (2 M€) amb l'objectiu d'analitzar les conseqüències de la pèrdua de serveis ecosistèmics de la desforestació als mitjans de vida de les comunitats rurals pobres.
Analitzaré més a fons les dades d'una enquesta realitzada a més de 1600 llars, amb lents noves: l'adaptació dels petits agricultors (especialment les llars encapçalades per dones) al canvi climàtic i, en particular, el paper de les institucions. Per completar la investigació, faré una nova recopilació de dades qualitatives, a través d'entrevistes i grups focals, per completar la nostra comprensió de les opcions d'adaptació al canvi climàtic per als petits agricultors.
Actualment estic treballant a ICATALIST, una PIME innovadora especialitzada en intermediació de coneixements, investigació aplicada i desenvolupament de capacitats relacionades amb sistemes socioecològics i adaptació al canvi climàtic. Treballar a ICATALIST em permetrà eventualment transferir i escalar el projecte a altres àrees amb intervencions reals i plausibles per dissenyar i ajudar a implementar estratègies d'adaptació per millorar la resiliència dels petits agricultors. ICATALIST pretén exercir un paper de lideratge a l'espai de polítiques d'adaptació al canvi climàtic, amb solucions de finançament viables per al desenvolupament (i, per tant, els ODS). Aquest projecte proporcionarà coneixements i enfocaments profunds per ajudar els governs i les organitzacions interessades a desenvolupar estratègies d'adaptació climàtica que, en última instància, beneficiïn els mitjans de vida dels petits agricultors.
El projecte ADAFARM, finançat amb fons europeus, va analitzar les opcions d'adaptació climàtica sostenible per als petits agricultors de Moçambic, al sud-est d'Àfrica.
La investigació es va fer amb el suport del programa d'accions Marie Skodowska-Curie. "Ens enfoquem en el paper que juguen les institucions formals i informals i en factors clau com la pobresa i el gènere", diu Pedro Zorrilla Miras.
El treball inicial del projecte es va centrar en els episodis de gana a causa dels perills climàtics que pateixen les petites comunitats rurals, ubicades a zones remotes. "El nostre objectiu va ser determinar la importància dels ecosistemes com a estratègia d´afrontament en aquestes situacions, i les diferents oportunitats per als agricultors en funció de la cobertura boscosa dins de les seves comunitats", explica.
En una segona fase, els investigadors van investigar com el govern i les ONG de Moçambic poden millorar la comunicació amb els pagesos i com la informació pot arribar a les comunitats rurals de manera més efectiva. "En concret, investiguem l'accés i l'intercanvi d'informació dels petits agricultors de Moçambic, per millorar-ne l'accés a la informació per a l'adaptació al canvi climàtic", assenyala Zorrilla Miras.
Causes de la gana. Els resultats relacionats amb els episodis de fam que pateixen les petites comunitats rurals van mostrar que més del 80% dels casos es deuen a perills climàtics com sequeres i inundacions, en comparació amb altres factors com l'escassetat de terres, la manca d'insums agrícoles i les plagues. Zorrilla Miras assenyala: "Les famílies més vulnerables són les encapçalades per dones; els factors relacionats inclouen tenir un accés limitat als serveis de salut i extensió, així com nivells baixos d'estalvi".
Les estratègies més comunes per trobar noves fonts d'aliments consistien a demanar prestat a familiars o amics, consumir llavors que s'emmagatzemaven per a la temporada de cultiu, treballs informals i aliments i recursos del bosc. També es va trobar que laccés a un mercat local augmenta lús de recursos naturals.
Accés a la informació. El segon conjunt de resultats relatiu a l'accés a les fonts d'informació agrícola va revelar diferències territorials significatives. Segons Zorrilla Miras: "A les zones rurals allunyades de la capital nacional, on hi ha més índexs de pobresa, l'accés a les fonts d'informació és molt limitat i intermitent". Per tant, l'ús de panells solars petits per part dels petits agricultors rurals de Moçambic pot ser una tecnologia disruptiva per al futur. "Augmenten la capacitat d'ús de telèfons mòbils i telèfons intel·ligents, augmentant l'intercanvi de coneixement local i promovent grans canvis tecnològics i socials", afegeix.
També s‟han trobat grans diferències de gènere en l‟ús de les fonts d‟informació. Les dones fan un ús més gran de les comunicacions orals, directes i informals dins de les seves comunitats, mentre que els homes utilitzen més la ràdio i el telèfon. Les taxes d'analfabetisme de les dones també són més altes que les dels homes i representen una barrera més gran per accedir a nova informació que per als homes.
ADAFARM va identificar que les fonts d'informació més importants per als pagesos són els serveis d'extensió agrícola, que consisteixen en personal del govern que treballa en contacte directe amb les comunitats rurals. "No obstant, això és difícil a causa dels limitats recursos del govern", diu Zorrilla Miras. "L'ideal seria que recolzessin els actors i activitats relacionades no només amb l'agricultura, sinó també amb la qualitat de vida de la comunitat, com l'organització local, la gestió dels recursos naturals, etc."
Aquestes conclusions es compartiran amb el govern de Moçambic, les ONG, les universitats i totes les altres parts que treballen en aquests temes, per orientar i informar-ne les estratègies i polítiques. "En última instància, els beneficiaris seran els agricultors rurals i la conservació dels ecosistemes", conclou Zorrilla Miras.
- I-CATALIST SL (ICATALIST)
Projectes relacionats
