APP-TRI: mostrejos foliars en blat per “llegir” la parcel·la i afinar la predicció de collita

Font: APP-TRI

El Grup Operatiu APP-TRI avança en un dels pilars que donen sentit al projecte: portar la dada agronòmica real de camp a una aplicació digital capaç d'estimar la productivitat del blat i anticipar possibles desviacions del cultiu . L'eina es recolza en la integració d'informació procedent de mapes de rendiment de recol·lectora i de sensors remots (Sentinel-2) , amb l'objectiu de facilitar decisions més primerenques en el maneig -fertilització, sanitat o ajustaments d'estratègia- i millorar eficiència i sostenibilitat en explotacions cerealistes.

En aquest marc, la Universitat Politècnica de València (UPV) ha desenvolupat, per a la divulgació, un document amb imatges i descripcions dels mostrejos de material vegetal realitzats en parcel·les de blat de Burgos i Sòria durant la campanya 2024-2025. Les fotografies recullen diferents moments del seguiment i tenen un element comú: el mètode de mostreig, dissenyat per ser repetible, objectiu i estadísticament sòlid.

Un mostreig en camp pensat per minimitzar biaixos

El procediment comença quan l'avaluador entra a la parcel·la amb un marc rígid de 40×40 cm i eines de tall. Per evitar “l'efecte vora”, el tècnic s'allunya de les capçaleres i realitza la selecció de punts de manera totalment aleatòria. A la pràctica, es transita la parcel·la seguint un patró en ziga-zaga i, després d'un nombre predeterminat de passos i sense observar el terra, es diposita el quadre. L´objectiu és clar: assegurar que la mostra sigui representativa i que el criteri de selecció no estigui condicionat per l´aparença del cultiu.

Un cop col·locat el marc —preferiblement en diagonal a les fileres per capturar millor la variabilitat espacial— s'aplica un criteri d'inclusió estricte: només es consideren vàlides les plantes les tiges de les quals neixen físicament dins del perímetre. S'aparten manualment les que, encara que inclinin fulles o espigues cap a l'interior, arrelen fora de l'àrea delimitada. Després es talla la biomassa el més a prop possible del terra o es recol·lecten únicament les espigues, en funció de l'objectiu de l'anàlisi. El material dels dos punts es guarda en bosses correctament retolades i, en combinar-se, se n'obté una mostra final equivalent a 0,32 m². Amb aquesta base, els resultats de densitat o rendiment es poden extrapolar a hectàrea mitjançant factors d'expansió, assumint que l'aleatorietat dels punts compensa la variabilitat natural del terreny.

Segons el material facilitat per la UPV, es van realitzar tres mostrejos a cada província: a Burgos (25 d'abril, 28 de maig i 8 de juliol de 2025) ia Sòria (25 d'abril, 27 de maig i 9 de juliol de 2025), i van capturar diferents estats del cultiu al llarg del cicle.

Del camp al laboratori: biomassa, rendiment i nutrició

Després de la recol·lecció, les mostres es van traslladar al laboratori per al seu processament i caracterització. Un pas preliminar essencial és la deshidratació controlada fins a pes constant; a l'esquema de treball del projecte es contempla l'assecat en estufa a 65 ºC durant 48-72 hores, garantint que els mesuraments posteriors es facin sobre matèria seca.

Sobre aquesta base es quantifiquen variables biomètriques i components del rendiment: nombre de tiges i espigues per unitat de superfície, altura mitjana del dosser, pes de matèria seca total i d'espigues, i el pes de mil grans com a indicador de l'ompliment i la qualitat del gra. Paral·lelament, es determina la composició elemental, diferenciant submostres de teixit foliar i de gra per mesurar Carboni i Nitrogen i derivar indicadors fisiològics, com l'eficiència d'ús del nitrogen (NUE). Aquest bloc analític es complementa, en el marc del projecte, amb determinacions de macro i micronutrients i mètodes danàlisi elemental previstos en la memòria tècnica.

Teledetecció: convertir punts de mostreig en mapes de decisió

L'ambició final és enllaçar el mesurament “en mà” amb la resposta espectral del cultiu: creuar les dades puntuals de biomassa i estat nutricional amb índexs de vegetació derivats de satèl·lit (com NDVI o GNDVI) per identificar respostes del cultiu a tractaments o pràctiques agràries. Aquesta correlació ajuda a validar models predictius i transformar dades discretes en mapes continus de vigor i potencial productiu, una peça clau perquè la futura app d'APP-TRI sigui útil, interpretables i aplicable a parcel·la.

El projecte preveu, a més, que el seguiment de les finques “vitrina” consolidi la informació de producció, analítiques de sòl, analítiques foliars i dades climatològiques en informes de campanya. El mostreig foliar no és un “extra” de laboratori: és la traducció directa del que passa a la parcel·la, amb un valor estratègic per anticipar decisions i reforçar la robustesa dels models que permetran predir la collita amb antelació.