Grup Operatiu MAXI-CoberLEG: Maximitzar els beneficis dels cultius de cobertura a través de la selecció d'espècies de lleguminoses d'hivern i el maneig del cultiu

L'agricultura de conservació es basa en pràctiques agronòmiques amb un maneig del sòl agrícola alterant el mínim possible la seva composició, estructura i biodiversitat, i reduint-ne l'erosió i la degradació; persegueix la conservació del sòl i apareix com a alternativa a l'agricultura convencional, amb labors agressives per al sòl. L'evolució cap a tècniques aquestes tècniques presenta nombrosos avantatges mediambientals, com la sembra directa (no conreu), el conreu de conservació (reduït, sense volteig, sense incorporar o només en part, les restes de la collita), i l'establiment.

La FAO considera els cultius de cobertura com una de les tres solucions per a la conservació de l'agricultura, juntament amb la reducció del cultiu i l'enfortiment de la presència de la biodiversitat. El sector primari s'ha d'adaptar a les noves polítiques, especialment a la nova Regulació Europea sobre fertilitzants i pesticides. Espanya, amb una producció 5,9 x 106 T, és el primer país productor de cítrics de la UE (60%) i sisè del món (5%). Tot i això, la producció és al voltant d'1,1x 106 T menys (-13%) comparada als últims 5 anys, a causa del baix aprofitament per les plagues, arbres vells amb menor rendiment, l'increment dels costos de producció i l'abandonament creixent de cultius per la baixa rendibilitat. D'altra banda, la producció ecològica de cítrics ha augmentat en els darrers anys gràcies a l'increment de la demanda. En aquest context d'agricultura mediterrània, i particularment en els sistemes semiàrids, on els cultius de cítrics exerceixen una funció primordial en els plans econòmic, social i ambiental, hi ha la necessitat d'optimitzar les pràctiques agrícoles que augmentin la capacitat d'adaptació i mitigació al canvi climàtic, aspecte en què emfasitza MAXI-CoberLEG.

Els cultius de cobertura poden incloure qualsevol mena de planta cultivada per a propòsits més enllà de la producció primària de grans o farratge. El tramús (Lupinus spp), com a leguminosa d'hivern, és prometedor per la seva bona adaptació a les zones mediterrànies, la seva alta capacitat de fixar N atmosfèric i per la capacitat d'autoressembra, així el N fixat pot persistir anys a la coberta sense ressembra mecànica, reduint els costos d'insums externs. en els diferents sectors de la cadena agroalimentària, permetent crear vincles entre els coneixements i tecnologies capdavanteres entre els agricultors, investigadors, empreses i serveis de comunicació implementant una metodologia basada en què els resultats potencials obtinguts puguin ser analitzats entre tots els socis i, immediatament, traslladats a l'àmbit industrial per a la seva optimització per als usuaris finals, generant així una visió.

El tramús (Lupinus spp), com a lleguminosa d'hivern, és prometedor per la bona adaptació a les zones mediterrànies, l'alta capacitat de fixar N atmosfèric i per la capacitat d'autoressembra, així el N fixat pot persistir anys a la coberta sense ressembra mecànica, reduint els costos d'insums externs. L'agricultura de conservació es basa en pràctiques agronòmiques amb un maneig del sòl agrícola alterant el mínim possible la seva composició, estructura i biodiversitat, i reduint-ne l'erosió i la degradació; persegueix la conservació del sòl i apareix com a alternativa a l'agricultura convencional, amb labors agressives per al sòl. L'evolució cap a aquestes tècniques presenta nombrosos avantatges mediambientals, com la sembra directa (no conreu), el conreu de conservació (reduït, sense volteig, sense incorporar o només en part, les restes de la collita), i l'establiment de cobertes vegetals entre els carrers. La FAO considera els cultius de cobertura com una de les tres solucions per a la conservació de l'agricultura, juntament amb la reducció del cultiu i l'enfortiment de la presència de la biodiversitat. El sector primari s'ha d'adaptar a les noves polítiques, especialment a la nova Regulació Europea sobre fertilitzants i pesticides.

Espanya, amb una producció 5,9 x 106 T, és el primer país productor de cítrics de la UE (60%) i sisè del món (5%). Tot i això, la producció és al voltant d'1,1x 106 T menys (-13%) comparada als últims 5 anys, a causa del baix aprofitament per les plagues, arbres vells amb menor rendiment, l'increment dels costos de producció i l'abandonament creixent de cultius per la baixa rendibilitat. D'altra banda, la producció ecològica de cítrics ha augmentat els darrers anys, gràcies a l'increment de la demanda.

En aquest context d'agricultura mediterrània, i particularment en els sistemes semiàrids, on els cultius de cítrics exerceixen una funció primordial en els plans econòmic, social i ambiental, hi ha la necessitat d'optimitzar les pràctiques agrícoles que augmentin la capacitat d'adaptació i mitigació al canvi climàtic, aspecte en què emfasitza MAXI-CoberLEG. Els cultius de cobertura poden incloure qualsevol mena de planta cultivada per a propòsits més enllà de la producció primària de grans o farratge.