Grup Operatiu AMSOS 360: Solucions innovadores 360 per a la sostenibilitat d'un nou sistema de producció de llet en ramaderies amb munyida automatitzada

• Accés i descàrrega de les dades del robot de cada ramaderia.
• Connectar les diferents fonts dinformació en una base de dades relacional i establir un procés automàtic de validació creuada.
• Desenvolupar una aplicació de maneig intel·ligent 360º que gestiona la informació rebuda per definir alertes i enviar-les als tècnics de la granja per avaluar el nivell de la transcendència i la urgència d'actuació.
• Definir nous caràcters que expressin l'adaptabilitat dels animals a les exigències del robot i el genotipat dels animals.

El resultat 1 del projecte s'anomena "Posada en marxa i seguiment del projecte", que inclou les activitats relatives a la coordinació entre els membres sol·licitants de les activitats pròpies del projecte, la gestió del mateix incloent les modificacions que s'han anat realitzant al llarg del mateix, així com l'auditoria per a les sol·licituds de pagament. A les reunions de coordinació és important que tots els participants del grup operatiu estiguin al corrent de la marxa del projecte, tant en les activitats en què estan directament involucrats com també de la resta. En aquest projecte s'han anat produint canvis quant a la normativa referent a la seva justificació en els diferents períodes, per la qual cosa una part molt important del temps de coordinació s'ha centrat en la revisió de la normativa i l'adaptació de documents, cartells i la resta de material de justificació a les normes que anaven sortint. Com a conclusió creiem que en aquest tipus de projecte és important dimensionar bé aquestes partides a nivell d'hores emprades considerant tot el personal necessari per a la gestió correcta, especialment l'apartat de justificació i possibilitat fins i tot de fer front a auditories addicionals amb un cost molt elevat en hores de treball.

El resultat 2 del projecte s'anomena “accés i descàrrega de les dades del robot de cada ramaderia”, per fer possible l'accés a les dades dels robots de les ramaderies participants i la descàrrega d'aquestes. Per això es contacta amb les empreses fabricants dels robots de munyida més difosos entre els associats de CONAFE, mantenint-se amb ells un contacte per determinar les condicions d'accés als robots de munyida, la definició del tipus d'accés i el protocol a seguir en el cas de cada ramaderia per connectar el servidor de CONAFE i descarregar la informació emmagatzemada al programari de núvol o al núvol. Es discuteix el destí d'aquestes dades i arriba amb dos dels fabricants a acord, amb Lely i DeLaval. L'acord amb el primer exigeix un pagament i contracte signat amb el membre operatiu FEFRICALE, mentre que el segon no té un cost. La connexió del programa Horizon (Lely) es realitza mitjançant una API, mentre que el programari de DeLaval es connecta amb la base de dades de CONAFE mitjançant un accés LogMeIn. El permís de les ramaderies per a l'accés es fa mitjançant l'aplicació en el cas de Lely, mentre que el permís és per escrit en el cas de DeLaval. Al final del projecte es connecten 40 ramaderies amb robot DeLaval i 267 amb robot Lely. En aquest resultat s'han trobat dificultats per accedir als robots de marca GEA. Hi ha uns límits poc clars sobre la propietat de la informació entre els desenvolupadors de la tecnologia i les ramaderies, els animals dels quals generen la informació.

El resultat 3 del projecte s'anomena “Adaptació del programa de recollida de dades de salut podal i mamitis per permetre la identificació de l'animal a través de lector portàtil de RFID”, consisteix en l'adquisició de lectors portàtils de RFID i telèfons NFD per posar-los a disposició dels tècnics en podologia i qualitat de llet per facilitar la recollida de les dades de la meva cotització. Els dispositius han de permetre la identificació de les vaques de què es recull la informació de coixeres i mamitis de manera automàtica. Per fer-ho, es modifica el programari de recollida d'informació per incorporar els protocols RFID i NFC. Es troben moltes dificultats perquè no existeix una uniformitat en els protocols de transmissió d'informació en els dispositius d'identificació dels animals en granja desenvolupats pels diferents fabricants i en el primer període del projecte, en plena crisi de disponibilitat de xips informàtics, no hi havia disponibilitat al mercat de dispositius de lectura RFID pel que es modifica el projecte per a contractar el servei de connexió amb les tasques de recollida de dades Geriontrading SL.

El resultat 4 del projecte s'anomena “Connectar les diferents fonts d'informació en una base de dades relacional i establir un procés automàtic de validació creuada”, que comprèn el disseny de la base de dades relacional i de flux de la informació de les diferents fonts, la integració de tota la informació procedent de les ramaderies robotitzades juntament amb la informació històrica disponible a CONAFE i la procedent de la de dades en codi SQL. Aquest és un procés de cinc fases: accés a la informació; cassació i codificació; validació; connexió i estandardització; integració. D'altra banda s'adquireix el material necessari per a la gestió de tota la informació, des de lectors RFID i telèfons NFC fins a tablets on va instal·lat el programari de recollida d'informació de coixeres i mamitis, passant per un sistema de monitorització de comportament de vaques per instal·lar-lo en una ramaderia del projecte per tal de recollir informació de diversos paràmetres de reproducció, salut i nutrició. Aquesta activitat també inclou les tasques de recollida de coixeres i mamitis que es complementen amb la informació sobre el projecte a les ramaderies que es visiten. El còmput global de dades recollides és de 57.000 dades de salut podal a 216 ramaderies i 5.600 dades de salut de mamella a 94 ramaderies. En aquesta activitat s'han trobat obstacles a causa de la baixa disponibilitat de lectors al mercat, cosa que ha provocat la necessitat de modificar el projecte. Cal esmentar que la lectura d'identificació dels animals amb el protocol NFC necessita un acostament al dispositiu d'identificació de l'animal que s'ha de fer amb cura extrema per evitar accidents i tot el material utilitzat està exposat a més brutícia i possibles cops per les característiques del medi on s'usen i de les activitats desenvolupades.

El Resultat 5 del projecte s'anomena “Desenvolupar una aplicació de maneig intel·ligent 360 que gestiona la informació rebuda per definir alertes, i enviar-les als tècnics de la granja”, en què es defineixen els criteris inicials per establir les alertes de coixeres i de mamitis en funció de la informació disponible a cada ramaderia i l'historial de cada animal3. que s'incorpora diàriament a la base de dades, la connecta amb la informació històrica de cada animal, per detectar les alertes de salut podal i de salut de mamella de cada animal, se'n prova l'aplicació i es comproven els resultats amb tècnics i ramaders. Finalment es realitza un desenvolupament informàtic per a la creació d'una aplicació per a l'accés a la informació per part de tècnics de salut podal, de salut de mamella i ramaders a la informació descarregada del robot, amb claus d'accés individuals segons la informació a la qual es permet accedir, podent seleccionar ramaderia, període de dades, animals individuals per a la consulta i descàrrega de dades productives de munyir, individual de qualitat de llet, recompte cel·lular, paràmetres de qualitat diaris i altres.

El resultat 6 del projecte s'anomena “Establir un informe detallat   amb tota la informació històrica de l'animal que s'envia al tècnic, cada cop hi hagi una alerta, per avaluar el nivell de la seva transcendència i la urgència d'actuació i si escau consensuar una presa de decisió amb el ramader.” Es dissenyen l'informe que rep el tècnic cada vegada que hi hagi una alerta de coixeres o mamitis i el protocol perquè les alertes generades per les diferents animal, arribin al tècnic de salut podal o de salut d'ubre corresponent i aquest prengui les mesures oportunes en el moment de tornar a la ramaderia i actuar sobre l'animal del qual s'ha obtingut aquesta alerta. ubre, per correu electrònic. Quan el podòleg arrenca l'aplicació es descarreguen automàticament del servidor totes les notificacions pendents per revisar i apareix indicat en el botó de notificacions (botó vermell o verd). atén una notificació, l'ha de seleccionar i introduir la data d'assistència i el comentari de resolució de la incidència.

El resultat 7 del projecte s'anomena “Definir nous caràcters que expressin l'adaptabilitat dels animals a les exigències del robot i el genotipat dels animals”. Es recull mostra i es genotipen al laboratori 6600 mostres de vaques. Es defineixen els següents nous caràcters: Producció de llet/vaca/dia (24 hores): correspon a la suma de les produccions de totes les munyides realitzades el mateix dia; Eficiència productiva (Kg de llet/min): es defineix dividint la producció de llet pel temps total durant la qual cosa la vaca ocupa el box de munyida; Percentatge de greix: percentatge de greix mitjà de totes les munyides del dia; Percentatge de proteïna:   percentatge de proteïna mitjà de totes les munyides del dia; Flux de llet mig màxim durant les munyides del dia; Temps total a box: temps que transcorre des de la identificació electrònica de l'animal fins a la sortida del box; Temps mort: temps que triga el robot de munyida a buscar la ubicació de cada mugró i col·locar les mugroneres; Conductivitat elèctrica de la llet (en mil·liSiemens/centímetre); Distància entre mugrons davanters (FTD): es calcula restant la coordenada de l'eix X de la punta del mugró davanter dret de la coordenada de l'eix X de la punta del mugró davanter esquerre; Distància entre mugrons posteriors (RTD): es calcula restant el valor de la coordenada de l'eix X de la punta del mugró del darrere dret de la coordenada de l'eix X de la punta del mugró del darrere esquerre; Profunditat de la mamella (UD): s'obté a partir de la mitjana dels valors de les coordenades de l'eix Z de les 4 puntes dels mugrons per expressar la distància mitjana entre les puntes dels mugrons de la vaca i el terra; Balanç de la mamella (UB): es defineix a partir de la diferència entre les mitjanes de les coordenades de l'eix Z per a les puntes dels mugrons davanters i les puntes dels mugrons del darrere; Distància entre mamella anterior i mamella posterior (DFR): es calcula com la diferència entre les mitjanes de les coordenades a l'eix I dels mugrons davanters i del darrere de cada costat. Aquests caràcters han de tenir prou variabilitat genètica per ser susceptibles de ser seleccionats genèticament.

El resultat 8 del projecte s'anomena “Posada en marxa d'una avaluació genètica i genòmica per als nous caràcters i establir un índex de mèrit econòmic total per a ramaderies amb robot”, que consisteix a implementar una avaluació genòmica per a tretze caràcters de robot usant el procediment de 'Single Step'. Aquest mètode permet l'avaluació conjunta d'animals amb genotips i animals no genotipats fent ús de les matrius de parentiu obtinguda a partir del pedigrí i de la matriu de parentiu genòmic usant els genotips realitzats a les ramaderies del projecte. Els índexs genètics calculats corresponen a valors genòmics que es combinen en iníndex per mèrit econòmic total. L'índex de mèrit econòmic s'usa per a seleccionar animals en base al seu mèrit genètic total alhora que es maximitza el benefici pel major rendiment productiu, l'adaptabilitat al robot i la menor despesa. Els valors econòmics estimats per a aquest índex són: kg llet, 0,22 €/kg/dia; kg greix, 1.35 €/kg/dia; kg proteïna, 2.89 €/kg/dia; % greix, 12.57 €/desena; % proteïna, 29.83 €/desena; Vida productiva, 0,14 €/dia; Dies oberts, -6,96 €/dia; LS (RCS), -34.08 €/unitat; Mamitis clínica, -63.03 €/vaca/lactació; Velocitat de munyida, -29.48 €/vaca; Facilitat al part, -36,81 €/vaca; Flux de munyida, 0.0142 €/kg/min; Temps a Box, 0.095 €/min; Coixesa infecciosa, -57.2 €/vaca/lactació.