Projecte LIFE: Maximitzar la producció de biogàs amb tecnologies d'avantguarda per a més disponibilitat de recursos i eines digitals per augmentar l'eficiència

Una de les tecnologies més eficients per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) al sector dels residus és la digestió anaeròbica (DA). La DA és un procés que ofereix oportunitats no només per minimitzar els volums de residus, sinó també per produir energia renovable en forma de biogàs i biometà. Les tecnologies de DA s'han considerat tradicionalment com un tractament adequat per als llots de depuradora generats a les plantes de tractament d'aigües residuals (EDAR), ja que milloren la producció de fonts d'energia alternatives per sostenir el procés de tractament d'aigües residuals. Això pot reduir els costos operatius i limitar la dependència daltres fonts denergia. Tot i això, el procés té limitacions.

La hidròlisi de residus orgànics complexos sol ser ineficaç, cosa que dóna lloc a llargs temps de retenció, que donen lloc a grans mides de bioreactors, ia una reducció de la producció de biogàs. Per millorar la hidròlisi i accelerar la producció de metà, diversos estudis han recomanat mètodes de pretractament químic, tèrmic o biològic, o bé una combinació d'aquestes tècniques. Aquestes pràctiques podrien descompondre la complexa estructura del fang, reduint la massa sòlida, desintegrant substàncies extracel·lulars complexes i potenciant la producció i la cinètica de metà durant la depuració.

A més, la sonicació (que és un procés d'aplicació d'energia sonora per agitar partícules o fibres discontínues en un líquid) s'utilitza àmpliament per gestionar les aigües residuals a les plantes de tractament d'aigües residuals. Aquesta tècnica facilita la descomposició de la matèria orgànica per part dels microorganismes. Això permet temps de retenció de biomassa més curts, cosa que redueix la mida dels reactors i, en conseqüència, la inversió de capital.

Tot i ser una tecnologia madura, la digestió anaeròbica en mode monodigestió (una única matèria primera) enfronta diversos desafiaments. La digestió simultània de dues o més matèries primeres, anomenada codigestió anaeròbica, és una alternativa que pot ajudar a estabilitzar el procés de digestió i augmentar la producció de biogàs, cosa que alhora millora la viabilitat econòmica del procés. La codigestió s'ha implementat a gran escala en diverses plantes de tractament d'aigües residuals a tot el món, però encara no s'han desenvolupat eines per ajudar-la a assolir el màxim potencial.