Skip to main content

Projecte HORITZÓ EUROPA ZUMBBA: Estudiar els moviments urbans d'una mena d'ocell model per comprendre el paper de la biodiversitat en la propagació de zoonosi. (Avaluació de la biodiversitat d'aus en zoonosi i moviments urbans)

  • Tipus Projecte
  • Estat Firmado
  • Execució 2024 -2026
  • Pressupost assignat 181.152,96 €
  • Àmbit Europeo
  • Font principal de finançament Horizonte Europa 2021-2027
  • Web del projecte ZUMBBA
Abstract
El projecte ZUMBBA investiga la presència i propagació de malalties emergents transmeses per paparres a Barcelona, València i Toledo.
Descripció

Amb el pronòstic d'un augment de la població urbana mundial de mil milions, l'expansió de les ciutats amenaça els serveis ecosistèmics i augmenta el risc de malalties zoonòtiques. Les malalties transmeses per paparres, com la malaltia de Lyme, estan en augment, exacerbades per l'expansió urbana i les interaccions amb la fauna silvestre.

Amb el suport del programa Marie Sklodowska-Curie Actions (MSCA), el projecte ZUMBBA aborda aquests desafiaments. Centrat a Barcelona, València i Toledo, investiga la presència i propagació de malalties emergents transmeses per paparres. Mitjançant el seguiment dels moviments del Parus major, el projecte avalua com la biodiversitat urbana influeix en la dinàmica de les malalties. En mapejar els focus de malalties i els gradients de biodiversitat, ZUMBBA busca millorar les estratègies de planificació urbana per aconseguir ciutats més saludables i resilients.

Aquesta investigació pionera cerca equilibrar el creixement urbà amb l'estabilitat ecològica, protegint la salut pública en un context de ràpida urbanització

Objectius

S'espera que la població humana a les ciutats augmenti globalment en 1.000 milions abans que finalitzi la dècada actual, cosa que provocarà una expansió de les àrees urbanes d'entre 1,2 i 1,8 milions de quilòmetres quadrats. La planificació dels entorns naturals a les ciutats és essencial per proporcionar una àmplia gamma de serveis ecosistèmics com la mitigació de fenòmens meteorològics extrems, aire net i oportunitats recreatives. Això no obstant, aquests beneficis s'han de considerar juntament amb els possibles costos que poden sorgir a causa de l'augment de les possibilitats de conflictes entre humans i vida silvestre, com els causats per la propagació de malalties zoonòtiques.

Les malalties transmeses per paparres, com la malaltia de Lyme, la febre maculosa mediterrània, la febre Q i la febre hemorràgica de Crimea-Congo, són problemes de salut importants que, segons es preveu, seran cada cop més importants a Europa en el futur proper i requeriran una estreta vigilància. Les aus són un mitjà de transport eficaç i ràpid per als gruixuts i poden facilitar la propagació de malalties.

La majoria de les investigacions disponibles prenen mostres de paparres d'aus i altres animals salvatges per avaluar la presència i absència de patologies en hàbitats naturals, o utilitzen models espacials per pronosticar la distribució de malalties en funció de variables bioclimàtiques. No obstant, manquen estudis que rastregen directament el paper dels moviments d'aus en àrees urbanes per definir degradants de riscos per a la població local. A més, continua sent controvertit si una biodiversitat més gran, en enfortir l'estabilitat dels ecosistemes i crear un efecte de dilució, disminueix el risc de propagació de zoonosi, o si una major biodiversitat en realitat pot millorar i impulsar la difusió de patògens.

La proposta actual té com a objectiu provar

  • Si les malalties emergents transmeses per paparres són presents a ciutats espanyoles de diferents mides (Barcelona, València, Toledo),
  • Si el moviment de Parus major, una mena d'au no migratòria, es pot fer servir per rastrejar la distribució i propagació de malalties transmeses per paparres dins d'àrees urbanes,
  • Si la distribució i aparició de malalties transmeses per paparres covarien amb els nivells de biodiversitat local.
Coordinadors
  • UNIVERSITAT DE VALENCIA (UVEG)
Col·laboradors
  • HAVFORSKNINGSINSTITUTTET (IMR)
  • INSTITUTE OF OCEANOLOGY BAS (IO-BAS)
  • HELLENIC CENTRE FOR MARINE RESEARCH
  • UNIVERSITE DE BRETAGNE OCCIDENTALE (UNIVERSITE DE BREST)
  • LEIBNIZ-INSTITUT FUR OSTSEEFORSCHUNG WARNEMUNDE (IOW)
  • AGENCIA ESTATAL CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTIFICAS (CSIC)
  • CONSIGLIO NAZIONALE DELLE RICERCHE (CNR)
  • INSTYTUT OCEANOLOGII POLSKIEJ AKADEMII NAUK (IO PAN)
  • STIFTELSEN NANSEN SENTER FOR MILJOOG FJERNMALING (NERSC)
  • SOCIB - CONSORCIO PARA EL DISENO, CONSTRUCCION, EQUIPAMIENTO Y EXPLOTACION DEL SISTEMA DE OBSERVACION COSTERO DE LAS ILLES BALEARS (SOCIB)
  • KONINKLIJK NEDERLANDS METEOROLOGISCH INSTITUUT-KNMI (KNMI)
  • ISTITUTO NAZIONALE DI OCEANOGRAFIA E DI GEOFISICA SPERIMENTALE (OGS)
  • BUNDESAMT FUR SEESCHIFFFAHRT UND HYDROGRAPHIE (BSH)
  • DANMARKS TEKNISKE UNIVERSITET (TECHNICAL UNIVERSITY OF DENMARK DTU)
  • INSTITUT FRANCAIS DE RECHERCHE POUR L'EXPLOITATION DE LA MER
  • NKE INSTRUMENTATION
  • ILMATIETEEN LAITOS (FMI)
  • NATIONAL OCEANOGRAPHY CENTRE
  • CENTRE NATIONAL DE LA RECHERCHE SCIENTIFIQUE CNRS (CNRS)
  • MERCATOR OCEAN (MERCATOR OCEAN)
  • STICHTING NEDERLANDSE WETENSCHAPPELIJK ONDERZOEK INSTITUTEN (NWO-I)
  • SORBONNE UNIVERSITE