Skip to main content

Projecte HORITZÓ EUROPA NanoCroptective:Una nanotecnologia precisa i versàtil amb molècules microbianes bioestimulants de llavors per potenciar el creixement i la immunització dels cultius

  • Tipus Projecte
  • Estat Signat
  • Execució 2023 -2024
  • Pressupost assignat 150.000,00 €
  • Àmbit Europeo
  • Font principal de finançament Horitzó Europa 2021-2027
  • Web del projecte Proyecto NanoCroptective
Abstract
El projecte cerca aprofitar el potencial de les interaccions entre microbis i llavors per a l'agricultura sostenible. Els resultats previstos inclouen una reducció del 50% en l'ús de fertilitzants i pesticides, cosa que reforça la credibilitat de les solucions biològiques per a la producció agrícola sostenible.
Descripció

La germinació de les llavors, l'inici del creixement de les plantes, s'enfronta a desafiaments creixents a causa de la degradació ambiental i el canvi climàtic. Les pràctiques inadequades de gestió de cultius agreugen aquests problemes, cosa que posa en relleu la urgent necessitat de solucions innovadores. Tot i els reconeguts beneficis dels microbis beneficiosos per a la salut de les plantes adultes, el seu paper en la resiliència de les llavors continua sent poc conegut, cosa que dificulta el desenvolupament de bioestimulants eficaços.

Amb això al cap, el projecte NanoCroptective, finançat pel CEI, busca aprofitar el potencial de les interaccions entre microbis i llavors per a l'agricultura sostenible. Els resultats previstos inclouen una reducció del 50% en l'ús de fertilitzants i pesticides, cosa que reforça la credibilitat de les solucions biològiques per a la producció agrícola sostenible.

Descripció de les activitats

El projecte proposa una prova de concepte per a una estratègia precisa i personalitzable basada en lús de fengicina, una molècula produïda per cèl·lules de Bacillus en la interacció amb les llavors, i una plataforma nanotecnològica optimitzada per millorar i incrementar la mobilització de nutrients dels cossos oliosos que contenen les llavors.

Objectius

La germinació de les llavors és el primer pas d‟una seqüència d‟esdeveniments que promouen el trànsit de les llavors des de la latència fins al creixement vegetatiu. Per tant, és un programa estrictament regulat que garanteix un major creixement i supervivència de les plantes en un entorn propici. L'emergència provocada pel deteriorament continu del medi ambient a causa d'estratègies de maneig de cultius poc respectuoses i potenciada amb el canvi climàtic ha augmentat el focus en aquesta etapa primordial del creixement vegetal com a objectiu principal d'estratègies que ajudin a mitigar problemes insostenibles. Els microbis beneficiosos viuen associats amb totes les plantes, i sabem aprofitar aquest benefici per a la riquesa de les plantes adultes; tanmateix, se sap poc sobre la seva contribució a la resiliència de les llavors i la seva adaptació a un entorn canviant.

Aquesta manca de coneixement pot conduir a resultats febles i inviables dels bioestimulants, cosa que soscava la seva credibilitat i la seva entrada al mercat. Amb el suport de les troballes de la nostra recerca profunda sobre la interacció mutualista microbiollavor, proposem una prova de concepte per a una estratègia precisa i personalitzable basada en l'ús de fengicina, una molècula produïda per cèl·lules de Bacillus en la interacció amb llavors, i una plataforma de nanotecnologia afinada per millorar i augmentar llavors. Esperem una millor adaptació de les plàntules al medi ambient, un creixement més gran de les plantes adultes i una immunització contra patògens microbians, i una reducció mitjana del 50% en l'ús de fertilitzants i pesticides.

En conjunt, la nostra metodologia hauria de servir per millorar la credibilitat de les solucions biològiques com a potents bioestimulants del creixement de les llavors i així potenciar-ne la inclusió en programes sostenibles de producció i protecció de cultius.

Resultats

Es preveu una millor adaptació de les plàntules a l'entorn, un creixement més gran de les plantes adultes i la seva immunització contra patògens microbians, i una reducció mitjana del 50% en l'ús de fertilitzants i pesticides.

Coordinadors
  • UNIVERSIDAD DE MALAGA (UMA)