Què puc fer si la calor ensopega la meva collita
Descripció
Els agricultors volen que les altes temperatures siguin cobertes per les pòlisses, tal com passa amb les gelades
Els agricultors extremenys han viscut estius calorosos, però és probable que molt pocs com aquest. Les fruites i hortalisses estivals s'han cuit – literalment – en un dels estius més calorosos des que hi ha registres a la regió. Algunes comarques han patit temperatures màximes mitjanes de més de 39 graus, fet que suposa depassar en quatre punts la mitjana dels 30 últims anys.
Després de la fi de l'estiu, les primeres parts a les assegurances agràries donen un bon esbós del desastre. Al voltant de 10.000 hectàrees de tomàquets (la meitat de la superfície assegurada de la zona) han patit danys per la calor extrema a Extremadura, segons Agroseguro, el concert que aglutina les 18 asseguradores agràries del país. La crida a l'assegurança és, per a molts productors amb camps assolellats, el darrer recurs per evitar els números vermells. En el cas dels tomaquers extremenys, Agroseguro ja ha anunciat una injecció de nou milions euros pel minvament de les collites.
En situacions així, les assegurances agràries funcionen com una mena de salvavides legal. A diferència d'una moto o d'un cotxe, la llei no obliga a assegurar un camp; no obstant, la tendència apunta que cada cop són més els propietaris que decideixen no córrer el risc i asseguren la collita any rere any. La successió d'estius tòrrids, amb mercuris que sobrepassen els 40 graus dia rere dia, ha obert un debat al sector. A diferència de les pèrdues per gelades, calamars o vents huracanats, fins i tot per incendis, les asseguradores són reticents a respondre pels danys que el sol estival provoca en cultius com la pera, el préssec, la nectarina, la figa, el blat de moro, la ametlla o el raïm.
La calor a l'estiu és, al capdavall, una cosa previsible. Però el que ha passat els últims anys, denuncien els agricultors, traspassa els límits. I no totes les pòlisses recullen aquest risc. Els agricultors, davant del nou escenari climàtic, reclamen un blindatge més gran contra les altes temperatures per protegir les seves collites. “Hi ha produccions agràries que sense l'assegurança no podrien sobreviure i estem agraïts. Però el sistema no està preparat per cobrir de manera adequada el dany de les altes temperatures a tots els cultius”, remarca Jesús González, enginyer agrònom i tècnic de Cooperatives Agro-Alimentàries d'Extremadura. “Parlem”, denuncia, “de sinistres nous, situacions sense precedents que poden causar pèrdues més importants que una pedra, una inundació o una gelada”.
L'altíssima sinistralitat registrada aquest any ve alimentada per un còctel molotov de tres ingredients: calamarsa, sequera i calor. Sergio de Andrés, director del departament de Producció i Comunicació d'Agroseguro, creu que és possible que “2022 es tanqui com l'any de més sinistralitat i indemnitzacions de la història de l'assegurança agrària”.
Major sinistralitat
Un cop d'ull a les dades serveix per confirmar la tesi de la sinistralitat més gran. Mentre que entre el 2006 i el 2010 les assegurances van repartir 2.376 milions d'euros en compensacions , entre el 2017 i el 2021 les indemnitzacions per danys als cultius van pujar fins als 3.309 milions. Si bé cada cop més propietaris opten per assegurar les seves collites, l'augment dels contractes (un 9% entre el 2006 i el 2021) no compassa l'escalada en la quantia de les indemnitzacions (un 39% més en el mateix període).
Aquestes previsions han posat en alerta el sector de l'advocacia. Esther Álvarez, advocada sòcia de Gabeiras & Asociados, pronostica que hi haurà més parts a l'assegurança per raó dels “canvis extrems que estem patint”. Per la seva banda, Miguel Relaño, soci del despatx especialitzat en assegurances Clyde & Co, confirma que al bufet ja noten “un augment de les consultes derivades de la sequera”.
Creixeran els frecs entre els agricultors i asseguradores? Hi haurà un repunt de plets? Relany ho veu difícil. El de l'assegurança agrària és, explica, un nínxol de baixa conflictivitat. No sembla probable que les altes temperatures, la sequera o la calamarsa agitin el vesper. La baixa taxa de litigis té la seva raó de ser a la llei. La de l'assegurança agrària, una de les primeres lleis de la democràcia, preveu un mecanisme amistós de resolució de conflictes quan el propietari i l'asseguradora no estan d'acord en la quantificació dels danys. Si no s'arriba a un acord, les parts estan obligades a trucar a un pèrit independent com a requisit previ a la via judicial (terceria, segons l'argot). És rar, per tant, que la sang arribi al riu. Tot i que hi ha casos i casos. “El més normal és que no hi hagi disconformitat amb el peritatge dels danys ja que, en general, els criteris de taxació vénen clarament establerts a la llei”, apunta Relaño. Els pocs escenaris conflictius, afegeix, poden tenir la causa en la notificació tardana del sinistre (que impossibilita valorar els danys), els perjudicis que tenen moltes causes, la presa errònia de mostres pel propietari per al peritatge o la manca de mesures preventives.
Els incendis són, en general, un risc que també cobreixen les pòlisses agràries. Tot i que són més freqüents a zones de bosc verge i terrenys muntanyosos, segons els registres d'Agroseguro, aquest any les indemnitzacions per danys d'incendi en cultius han pujat a 4,7 milions d'euros. Són dades que preocupen. "La comparativa dóna bona mostra de la gravetat de l'assumpte, perquè la mitjana dels darrers cinc anys es va situar en 1,4 milions, fet que suposa un increment del 235% en les indemnitzacions", remarca Sergio de Andrés.