L'alta productivitat de les plantes cultivades s'explica pels trets fisiològics dels progenitors silvestres

Un estudi de la Universitat Rey Juan Carlos liderat pel professor Ruben Milla, i en què participa personal investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha analitzat per què les plantes cultivades són espècies acaparadores de recursos i de creixement ràpid. L'estudi publicat recentment a la revista Nature Plants analitza l'origen i l'evolució de diferents trets ecofisiològics dels fulls relacionats amb la gestió de l'aigua i la capacitat de fixació de carboni. Els resultats de lestudi ajuden a comprendre la selecció pels primers agricultors de certes espècies silvestres per al seu consum i cultiu .

Els investigadors van utilitzar mètodes comparatius i experimentals , que van incloure la recopilació de dades ja publicades de milers d'espècies i dur a terme un experiment en hivernacle per testar el comportament de diferents progenitors silvestres de les plantes cultivades, i de varietats cultivades en dos estadis de domesticació : d'hora (races antigues tradicionals) o tardana (varietats modernes). El treball posa de manifest que els progenitors silvestres dels cultius tenen trets ecofisiològics adquisitius orientats a un ús molt productiu però poc estalviador dels recursos del medi, i unes altes taxes d'intercanvi gasós, és a dir, alta fotosíntesi i conductància estomàtica al vapor d'aigua, baixa eficiència intrínseca en l'ús de l'aigua, més concentració de nitrogen foliar, i fulles més toves que altres espècies silvestres que mai van ser domesticades . Durant la domesticació i la millora moderna, no hi ha hagut canvis consistents en la fisiologia; els trets ecofisiològics han augmentat, disminuït o romàs sense canvis, de manera idiosincràtica, en les diferents espècies. A més, es va constatar que les plantes cultivades tenen trets ecofisiològics menys variables que plantes silvestres que mai no van ser domesticades. La possessió de trets menys variables i l'estratègia adquisitiva es podrien deure a l'herència dels progenitors silvestres, que originàriament ja tenien una ecofisiologia més productiva.