Projecte HORITZÓ EUROPA PALOMA: Una investigació paleoambiental de la sensibilitat de les terres baixes de l'Amazones als impulsors climàtics utilitzant enfocaments de modelatge basats en pol·len
- Tipus Projecte
- Estat Firmado
- Execució 2024 -2026
- Pressupost assignat 165.312,96 €
- Àmbit Europeo
- Font principal de finançament Horizonte Europa 2021-2027
- Web del projecte Proyecto PALOMA
Vital per a la biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic, l'Amazònia s'enfronta a perills causats pels humans i l'escalfament global. Tot i la seva importància, comprendre la sensibilitat de les plantes amazòniques a les variacions de temperatura i precipitació continua sent un desafiament.
El pol·len fòssil ofereix pistes sobre la dinàmica passada dels ecosistemes, però establir connexions amb els esdeveniments climàtics en aquesta diversa regió ha estat difícil a causa de la manca de dades. Amb el suport del programa d'Accions Marie Sklodowska-Curie (MSCA), el projecte PALOMA estudiarà la resposta de la vegetació amazònica al canvi climàtic mitjançant models innovadors basats en pol·len a l'Equador i el Perú. L'objectiu general del projecte és comprendre com la vegetació amazònica respon els canvis climàtics.
Per comprendre la sensibilitat de l'Amazònia al canvi climàtic, el nostre objectiu és utilitzar models basats en pol·len per reconstruir els canvis de temperatura, precipitació i estacionalitat a les terres baixes de l'Equador i el Perú. Això s'aconseguirà mitjançant la recol·lecció de mostres de pol·len modernes i la recopilació d'altres conjunts de dades existents de col·laboradors, així com dades climàtiques modernes recuperades d'estacions meteorològiques. Utilitzarem aquests conjunts de dades per calibrar els registres clau de pol·len fòssil existents a la regió, cosa que permetrà la reconstrucció de paràmetres paleoclimàtics mitjançant l'ús de funcions de transferència.
En millorar la nostra base de dades de pol·len modern per a les terres baixes de l'Amazònia i aplicar noves tècniques de modelatge, busquem aportar nous coneixements sobre els punts d'inflexió ecològics, les respostes de les plantes a canvis abruptes, els efectes en l'abundància i l'estructura poblacional, i els endarreriments en la resposta al clima.
L'Amazones és un dels ecosistemes amb més biodiversitat del món i el nostre embornal de carboni, però l'activitat humana i el canvi climàtic plantegen greus amenaces a la seva existència. Encara estem molt lluny de saber com de sensibles són realment les plantes de l'Amazones a les variacions de temperatura i precipitació. Una manera d'entendre això és observant el pol·len fòssil acumulat durant milers d'anys, que es pot fer servir per reconstruir com es veien els boscos al llarg del temps i com van canviar.
En el context de l'Amazònia, fins ara no hi ha hagut una manera de connectar els canvis als conjunts pol·línics amb els esdeveniments climàtics perquè els boscos en aquesta regió són diversos i moltes àrees responen de manera diferent als factors ambientals, i no hi ha prou dades per permetre comparacions entre llocs. Per comprendre la sensibilitat de l'Amazònia al canvi climàtic, pretenem utilitzar models basats en pol·len per reconstruir els canvis de temperatura, precipitació i estacionalitat a les terres baixes de l'Equador i el Perú. Això s'aconseguirà mitjançant la recol·lecció de mostres de pol·len modernes i la recopilació d'altres conjunts de dades existents dels col·laboradors, així com dades climàtiques modernes recuperades d'estacions meteorològiques.
Utilitzarem aquests conjunts de dades per calibrar registres clau de pol·len fòssil existents a la regió, permetent així la reconstrucció de paràmetres paleoclimàtics mitjançant l'ús de “funcions de transferència”. En millorar la nostra base de dades de pol·len modern per a les terres baixes de l'Amazònia i aplicar noves tècniques de modelatge, el nostre objectiu és proporcionar nous coneixements sobre els punts d'inflexió ecològics, les respostes de les plantes a canvis abruptes, els efectes sobre l'abundància i l'estructura de la població i els retards en resposta al clima.
El Pla de gestió de dades descriu el cicle de vida de la gestió de dades per a tots els conjunts de dades que es recopilaran, processaran o generaran en el marc de l'acció. És un document que descriu quines dades es recopilaran, processaran o generaran, la metodologia i els estàndards que s'aplicaran, si es compartiran o es faran públics, i com es gestionaran i es conservaran.
- AGENCIA ESTATAL CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTIFICAS (CSIC)
Projectes relacionats
