Projecte H2020 POnTE: Organismes plaga que amenacen Europa
- Tipus Projecte
- Estat Completat
- Execució 2015 -2019
- Pressupost assignat 6.850.000,00 €
- Àmbit Europeo
- Font principal de finançament H2020
- Web del projecte Proyecto POnTE
Xf - La investigació de POnTE va demostrar que el Xf és l'agent causal de la síndrome de decaïment ràpid de l'olivera al sud d'Itàlia i va proporcionar evidència sobre els mecanismes moleculars que caracteritzen la resposta dels cultivars d'olivera a les infeccions, identificant aquells que podrien ser resistents o tolerants a l'Xf. Aquesta troballa va permetre la derogació de la prohibició de plantar noves oliveres a la zona infectada d'Apulia, cosa que va donar noves esperances al sector oleícola de la zona. Es va recopilar informació essencial sobre els vectors, una àmplia gamma d'estratègies per al seu control i el patró de propagació de la malaltia a les oliveres. Els científics van demostrar la robustesa de la detecció primerenca de la malaltia transmesa per l'aire, fins i tot abans que els símptomes es fessin visibles, gràcies a sofisticades càmeres hiperespectrals.
Es van desenvolupar models epidemiològics i econòmics per indicar quines zones d'Europa estan més amenaçades pel Xf, amb una estimació de pèrdues econòmiques per a productors i consumidors. Es van provar nous enfocaments innovadors per proposar estratègies sostenibles i respectuoses amb el medi ambient per al control de patògens a l'olivera. CaLsol – Les activitats desenvolupades a PonTE van permetre mapejar la distribució geogràfica de les variants de CaLsol a Europa, mentrestant, es va trobar per primera vegada el patogen en nous vectors psílids, així com en hostes que no se sabia que podien estar infectats (és a dir, julivert, fonoll, perifollo, xirivia) i altres mals.
Es van dissenyar nous assaigs de diagnòstic per identificar ràpidament vectors psílids importants. Aquests seran eines importants en la prevenció i detecció de possibles introduccions a la UE de psílids com Bactericera cockerelli. Es va desenvolupar un robot controlat remotament per inspeccionar la presència de CaLsol en cultius hortícoles mitjançant dispositius de teledetecció. Els investigadors van difondre a un ampli públic de parts interessades el recurs a enfocaments de maneig integrat de plagues, incloent eines mecàniques com a xarxes, productes insecticides "naturals" (per exemple, caolí) i tecnologies com el reg per degoteig. Patògens forestals: Investigadors van detectar Hf en ahs per primera vegada a Sèrbia i en diferents espècies no freixes (p. ex., Phillyrea i Chionanthus).
Es va investigar el paper dels pericarpis, llavors o embrions de freixe com a font de propagació de la malaltia. Es va provar amb èxit el tractament amb aigua calenta com a mesura de control per a l'eradicació de l'Hf en llavors. A la recerca d'arbres tolerants, es van identificar plàntules i arbres asimptomàtics de freixe. S'han identificat espècies de Phytophthora que fan malbé coníferes i altres espècies forestals, associades amb la decadència d'arbres específics a Europa. Aquests estudis van demostrar que el Sud-est Asiàtic és el centre d'origen d'espècies de Phytophthora altament invasives i d'ampli espectre d'hospedadors, que actualment causen epidèmies forestals devastadores a Europa i Amèrica del Nord. POnTE ha invertit un esforç considerable a difondre els èxits més rellevants a tota la comunitat, als no experts, als agricultors, a les parts interessades i al públic en general, afectats o amenaçats per la propagació de malalties causades pels patògens objectiu. Aquest va ser un petit però significatiu primer pas per escurçar la distància entre la ciència i els usuaris finals i va contribuir a enfortir el possible aprofitament dels resultats del projecte.
Aquesta proposta, alineada amb la SFS-03a-2014, se centra a minimitzar el risc d'introducció o l'impacte de plagues emergents que amenacen l'agricultura i la silvicultura de la UE.
Els objectius són:
- Xylella fastidiosa i els seus vectors en oliveres, vinyes, cítrics, fruiters de pinyol, ornamentals i arbres ornamentals de gran importància socioeconòmica.
- 'Ca. Liberibacter solanacearum' i els seus vectors que afecten una sèrie de cultius estratègics com la patata, el tomàquet i la pastanaga; i
- Hymenoscyphus pseudoalbidus (anomorf. Chalara fraxinea)
- Phytophtora spp. que afecten greument espècies de fulla ampla i coníferes en ecosistemes forestals.
S'exploraran les plagues objectiu, els vectors i la resposta de l'hospedador mitjançant enfocaments innovadors (NGS, transcriptòmica). La vigilància de malalties i epidemiologia proporcionades pels mètodes actuals integraran protocols d'estudi millorats i teledetecció. El MIP innovador inclourà estudis del microbioma per desenvolupar solucions sostenibles en línia amb la legislació fitosanitària de la UE.
Els nous coneixements adquirits amb POnTE es traduiran en un pla de treball de prevenció i gestió de plagues basat en resultats per: implementar avaluacions de risc de plagues a tota l'àrea; prevenir l'entrada i desenvolupar eines de vigilància i detecció primerenca (kits de diagnòstic, laboratori de xip, nous biomarcadors); mitigar la propagació i reduir-ne l'impacte socioeconòmic; MIP basat en la resistència a malalties, llavors lliures de malalties, pràctiques culturals i tractaments físics respectuosos amb el medi ambient; donar suport a polítiques de presa de decisions basades en el coneixement a nivell de la UE.
La proposta fomenta i promou un enfocament multiactor i col·laboracions de recerca transnacionals entre 25 socis a l'avantguarda de la investigació en protecció vegetal, agroenginyeria i economia. Implica indústries/pimes clau que desenvolupen kits i serveis de diagnòstic, empreses agroquímiques i de llavors, i grups d'interès. Els usuaris finals participaran en el desenvolupament del projecte i implementaran immediatament les solucions pràctiques derivades dels resultats per abordar aquestes greus malalties emergents.
Abans del brot de la síndrome de decaïment ràpid de l'olivera a Apúlia, el bacteri Xylella mai no s'havia detectat a Europa. Els investigadors del projecte POnTE han optimitzat els programes de vigilància i prevenció per ajudar a gestionar futures malalties agrícoles emergents. Les crues estadístiques reflecteixen la gravetat dels efectes dels patògens vegetals a la producció agrícola. Segons les estadístiques de recerca del projecte POnTE, finançat amb fons europeus, els olivicultors podrien patir pèrdues de producció de fins a 7500 milions d'euros en 50 anys a causa del bacteri Xylella. Les oliveres d'Itàlia: la primera gran missió d'investigació per al rescat Donato Boscia, coordinador de POnTE i cap de la unitat operativa del Consell Nacional de Recerca a Bari (Itàlia), descriu la situació a l'inici del projecte el 2015. «Després de la primera detecció de Xylella el 2013 i diversos brots dispersos a Portugal la vigilància de la malaltia mitjançant el desenvolupament d'eines i protocols per a la detecció eficient del bacteri». "Els estudis genòmics van determinar el temps aproximat i la via d'introducció dels ceps de Xylella a Europa, tota la informació necessària per reduir el risc de futures introduccions", assenyala Boscia. Les anàlisis exhaustives del transcriptoma i la identificació de possibles gens amb expressió diferencial van donar llum sobre la resposta de la planta hoste i les possibles vies de resistència.
La recerca de fonts de resistència desenvolupada a la Xylella ha revelat resultats preliminars encoratjadors i la identificació de cultivars d'olivera resistents o tolerants. El salivàs dels prats és el principal portador o vector d'aquest bacteri. POnTE va identificar els vectors més rellevants a la UE i les seves plantes allotjadores preferides en nombrosos cultius, utilitzant la tècnica de marcatge i recaptura per rastrejar-ne la possible propagació natural. Les dades van donar suport al disseny d'estudis específics sobre el salivàs, els assaigs de camp per al control de les poblacions de vectors i el desenvolupament d'importants models de propagació a curta distància. La identificació previsual aèria d'oliveres infectades per Xylella es va aconseguir mitjançant imatges hiperespectrals i tèrmiques d'alta resolució. Cal destacar que es van desenvolupar indicadors per a la detecció primerenca o asimptomàtica de la infecció per Xylella, per tal daconseguir un mètode per a la classificació automàtica de la gravetat de la malaltia en àrees extenses. Ampliar la xarxa de recerca a altres cultius i ecosistemes amenaçats Altres plagues, Candidatus Liberibacter solanacearum (CaLsol), que afecta els cultius d'hortalisses, i Hymenoscyphus fraxineus, un fong responsable de la malaltia de la mort regressiva del freixe als boscos europeus, van rebre. Adoptant el mateix enfocament multidisciplinari, es van proposar caracteritzar els aspectes biològics de les plagues i proposar estratègies per controlar la seva propagació al territori de la UE.
La caracterització dels haplotips de diferents mostres infectades amb CaLsol d'Europa i altres països mediterranis va permetre traçar un mapa de distribució geogràfica. Heretats conjuntament d'un sol progenitor, els haplotips són indicadors importants d'ascendència i mutació que es poden rastrejar per seguir la propagació del patogen i la seva evolució. S'han desenvolupat trampes automàtiques que adquireixen i envien imatges del vector CaLsol, un pugó saltarí (de la família Psyllid), a un servidor remot. També es va estudiar el comportament alimentari dels psílids mitjançant la tècnica de gràfics de penetració elèctrica i es va correlacionar amb la transmissió de la malaltia CaLsol. Impacte agrícola i investigació futura Boscia resumeix, centrant-se en la salut econòmica de l'agricultura de la UE i els mitjans de vida dels pagesos europeus: «Les dades i la difusió de POnTE sens dubte seran de gran ajuda en la futura gestió d'aquestes emergències fitosanitàries, i com a resultat, també s'ha incrementat la conscienciació pública». L'esforç no acabarà amb POnTE, ja que continua amb el projecte complementari XF-ACTORS . Els programes millorats de vigilància i prevenció que s'estan desenvolupant actualment seran sostenibles i coexistiran amb les pràctiques agrícoles per gestionar les plagues exòtiques, tant noves com antigues, a Europa.
POnTE va proporcionar un coneixement profund de la genètica i la patogenicitat de les plagues objectiu, per a les quals es disposava d'escassa informació científica a nivell de la UE, les vies d'introducció no s'havien demostrat i el seu comportament en les condicions de la UE encara es desconeixia a l'inici de l'acció. La investigació desenvolupada a través de POnTE va permetre analitzar simultàniament un gran nombre de fruits de freixe. Això permetrà a qualsevol laboratori de diagnòstic detectar H. fraxineus en lots de llavors de manera eficient. A més, es va desenvolupar i va provar un doble tractament amb aigua calenta per eradicar H. fraxineus dels lots de llavors.
Es tracta d'un mètode econòmic i de baixa tecnologia, fàcilment escalable i utilitzat per empreses forestals i viveristes, i que alhora és segur tant per a l'operador com per al medi ambient. La identificació de cultivars d'olivera resistents a Xf a Apulia va contribuir a mitigar l'impacte socioeconòmic negatiu de la malaltia. La troballa de fonts de resistència a Xf ha permès a les autoritats aixecar la prohibició de plantar plantes hospedants a la zona infectada, cosa que ha restablit la confiança en la preservació del sector oleícola en una zona greument afectada per la malaltia. Els protocols per a la detecció de CaLsol, validats durant el projecte, s'implementen actualment a empreses de llavors i s'utilitzen per assegurar el comerç de llavors de pastanaga a nivell mundial.
Les enquestes organitzades durant el projecte POnTE van millorar el coneixement sobre la presència de CaLsol a les zones europees i mediterrànies i en van destacar la coexistència amb altres patògens. Això va permetre la selecció de zones lliures de CaLsol per a la producció de llavors i va augmentar la conscienciació sobre l'avantatge de provar estratègies innovadores per al control del psílid vector, amb un impacte directe a les plantacions comercials i les petites explotacions agrícoles.
- CONSIGLIO NAZIONALE DELLE RICERCHE (CNR)