Projecte H2020 Feed-a-Gene: Adaptar l'aliment, l'animal i les tècniques d'alimentació per millorar l'eficiència i la sostenibilitat dels sistemes de producció ramadera monogàstrica.

Agricultura de precisió per a l'eficiència alimentària El bestiar monogàstric, com ara les aus de corral, els porcs i els conills, necessita un aliment altament nutritiu que competeix amb els humans per l'aliment. A més, l‟ús ineficient de nutrients per part d‟aquests animals té efectes ambientals negatius. Els investigadors han desenvolupat mètodes dagricultura de precisió que utilitzen aliments produïts localment i la selecció genètica dels animals. Els pinsos d'alt valor nutricional que s'administren al bestiar monogàstric es poden utilitzar com a aliment per a humans, cosa que implica que aquests animals competeixen amb els humans pel mateix tipus d'aliment. A més, els nutrients que el bestiar monogàstric, com els porcs, les aus de corral i els conills, no reté a la carn ni als ous, tenen un impacte ambiental negatiu.

El projecte Feed-a-Gene, finançat amb fons europeus, es va proposar d'augmentar l'eficiència de la cria de bestiar monogàstric mitjançant l'ús de pinsos de producció local i la selecció genètica per criar animals més prims i robustos. El projecte pretenia transformar el mercat europeu del bestiar monogàstric mitjançant tècniques d'agricultura de precisió. Pinsos alternatius per al bestiar “Es poden utilitzar recursos alimentaris alternatius per reduir la competència entre humans i bestiar monogàstric, però aquests recursos solen ser de menor qualitat nutricional que els cereals i la farina de soja”, afirma Jaap van Milgen, coordinador del projecte Feed-a-Gene. L'equip es va proposar identificar i millorar recursos alimentaris alternatius, com ara la soja cultivada a Europa, la biomassa verda rica en proteïnes i la farina de colza.

Després d'identificar aquestes alternatives menys nutritives, el pas següent va ser identificar trets genètics al bestiar que ajudarien els animals a “millorar el seu rendiment amb un entorn de menor qualitat”, comenta van Milgen. “Si volem alimentar aquests animals amb pinsos alternatius, haurem d'avaluar si els animals que es van comportar més bé en un bon entorn nutricional també ho fan amb ingredients alimentaris més pobres i variables”, explica van Milgen. Els investigadors de Feed-a-Gene van desenvolupar tècniques d'alimentació de precisió per al bestiar per adaptar la qualitat i la quantitat del pinso a les necessitats de cada animal o grup d'animals.

Van descobrir que aquesta tècnica d'alimentació de precisió augmentava l'eficiència de l'ús de nutrients, ja que els animals en retenien més i, per tant, excretaven menys. «Aquesta alimentació a la carta ofereix diversos avantatges, ja que té en compte la variació entre animals individuals i la que es produirà amb el temps», afegeix Milgen. Trobar valor a la variació L'equip de Feed-a-Gene va identificar bioindicadors d'eficiència i robustesa en animals individuals mitjançant la recopilació d'informació de saliva, orina, femta i sang. Els investigadors també van registrar la ingesta d'aliment i el pes corporal, van observar el comportament de cada animal i van fer servir models matemàtics i estadístics de processos biològics per interpretar les dades.

L'equip de recerca va observar una variació en l'eficiència dels animals a mesura que registraven aquests trets diferents. «En lloc de veure la variació com una molèstia, hauríem de veure el valor de la variació i la diversitat, i crec que aquesta és una troballa important a què va contribuir Feed-a-Gene», observa van Milgen. La variació com a factor decisiu L'equip de Feed-a-Gene va descobrir la importància d'observar, predir i controlar la variació dels aliments alternatius i la diversitat genètica del bestiar. Els investigadors van desenvolupar tècniques d'alimentació i de criança de precisió que, segons van Milgen, marcaran un abans i un després en el futur de la ramaderia.