Projecte Fundació Biodiversitat: STOP Vespa velutina
- Tipus Projecte
- Execució 2021
- Àmbit Europeo
- Font principal de finançament Fundación Biodiversidad
- Web del projecte Web proyecto (Fundación Biodiversidad)
Amb una perspectiva científica i basant-se en un estudi de diversitat genètica, el projecte ha treballat per avaluar les vies d'entrada i dispersió del vespó asiàtic a la Península Ibèrica i les Balears per establir mesures específiques de gestió de l'espècie.
S'ha pogut esbrinar que la presència de l'espècie a les Balears es deu a dues introduccions independents: la primera el 2015 des d'Itàlia i la segona el 2021 des de la Península Ibèrica, principalment des de Catalunya.
Els resultats també suggereixen que l'escenari més probable d'invasió a Europa per part del vespa asiàtic podria haver derivat de l'expansió cap a Espanya i Itàlia de la població establerta inicialment a França.
- Recull dels individus de Vespa velutina ja recollits a Balears entre els anys 2015 i 2018, obtenint-se un total de 274 adults. Recull de 61 individus adults recollits a diferents punts de la Península Ibèrica (concretament Catalunya, País Basc, Astúries, Galícia i Extremadura) i tramesa als laboratoris de Zoologia i de Genètica de la Universitat de les Illes Balears. Recull de les 335 mostres recollides en total i emmagatzematge per al seu processament i anàlisi molecular. Extracció i purificació de l'ADN genòmic de les tres potes dretes dels 335 individus.
- Quantificació mitjançant fluorimetria de l'ADN present a les extraccions i anàlisi de la integritat de l'ADN mitjançant electroforesi. Amplificació de les regions corresponents als gens citocrom oxidasa I (cox1), citocrom b (cytB) i subunitat ribosomal 16S. Seqüenciació bidireccional mitjançant tècnica de Sanger dels productes de PCR relatius al gen cox1. Posada a punt i amplificació mitjançant PCR multiplex d'un total de 22 loci de repeticions STR amb capacitat resolutiva demostrada en vespó asiàtic.
- Anàlisi dels fragments STRs amplificats a l'analitzador genètic d'ADN ABI Prism 3130.
- Anàlisi dels electroferogrames obtinguts i generació de còntings amb el programa CodonCode Aligner. Genotipat dels vespons per als 22 loci estudiats mitjançant anàlisi al programari GeneMapper. Anàlisi bioinformàtica de les seqüències d'ADN per generar arbres filogenètics i xarxes haplotípiques.
- Anàlisi de la diversitat genotípica, realitzant una comparativa entre les dades de microsatèl·lit generades al llarg del projecte per als 335 individus, amb un conjunt de dades existent que contenia genotips de 417 individus recopilats en regions envaïdes espanyoles i en àrees de distribució natives de Vespa velutina al sud-est. A partir d'aquestes dades, es van obtenir diferents resultats sobre paràmetres poblacionals estimats, com ara freqüències al·lèliques, nombre observat d'al·lels, riquesa al·lèlica, estructura genètica de les poblacions de vespó asiàtic, etc.
- Implementació del mètode de càlcul bayesià aproximat per estimar lorigen genètic de les invasions i el nombre desdeveniments independents de colonització.
- Anàlisi detallada dels perfils genètics de les mostres balears de tots els nius localitzats i de les reines trampejades des del 2015 per establir els patrons de flux genètic i de dispersió de l'espècie en aquest interval temporal.
- Elaboració d'un informe final del projecte en què s'explica i detalla tota la feina feta durant el projecte i es proposen mesures de gestió per a l'espècie invasora.
- Divulgació i comunicació del projecte: participació en una jornada autonòmica i en 3 congressos internacionals on es van presentar els resultats del projecte, en 4 reunions amb investigadors, gestors i públic interessat on també es va realitzar una presentació dels resultats; realització de publicacions a xarxes socials, elaboració d'un article científic, redacció d'un informe final amb els resultats assolits al projecte, etc.
El vespó asiàtic (Vespa velutina) és una espècie inclosa al Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores segons el Reial Decret 630/2013, per a la qual hi ha una estratègia de gestió, control i possible eradicació. Es va detectar per primera vegada a França el 2004 i ràpidament es va dispersar per països propers com Espanya. Aquesta vespa depreda sobre insectes, principalment sobre abelles. La Universitat de les Illes Balears destaca que la seva introducció provoca importants impactes sobre la biodiversitat, afectant la pol·linització en ecosistemes naturals i provocant la disminució d'insectes silvestres. També genera problemes en el pla econòmic (principalment sobre l'apicultura i la pol·linització de cultius) i en el sanitari (per possibles picades).
La via d'introducció a Europa des d'Àsia no és clara i tampoc la seva arribada a Portugal, Galícia o les Balears. Segons l'entitat, per prevenir la introducció d'aquesta espècie invasora és fonamental conèixer com i on ha arribat a cada regió. En aquest projecte, s'ha fet un estudi sobre la seva diversitat genètica per comprendre les vies d'entrada i de dispersió, i proposar mesures específiques de gestió.
Lobjectiu general del projecte ha estat avaluar les vies dentrada i dispersió del vespó asiàtic a la Península Ibèrica i Balears per a lestabliment de mecanismes específics de gestió de lespècie. Els objectius específics han estat els següents: Recopilar les mostres de vespons asiàtics de la Península Ibèrica i les Balears. Extracció d'ADN de les mostres. Control de qualitat de les extraccions d'ADN. Amplificació mitjançant PCR de tres regions clau del genoma mitocondrial. Seqüenciació dels marcadors moleculars mitocondrials. Amplificació de 22 regions microsatèl·lit del genoma nuclear (STR). Seqüenciació de fragments STR. Edició bioinformàtica de seqüències d'ADN. Anàlisi de dades STR. Caracterització genètica dels individus de la Península Ibèrica i les Balears. Desvelar l'origen dels individus de la Península Ibèrica i les Balears i el nombre d'esdeveniments de colonització. Avaluar el flux genètic de l'espècie a les Balears. Elaborar un document amb la informació obtinguda perquè es pugui incloure a l'Estratègia de gestió, control i possible eradicació del vespó asiàtic. Divulgar i comunicar els resultats i les conclusions del projecte.
El projecte STOP Vespa velutina ha tingut com a objectiu avaluar les vies dentrada i dispersió daquesta espècie a la Península Ibèrica i Illes Balears, per establir mecanismes específics de gestió.
És un projecte extens amb un important treball de recerca genòmica al laboratori. En aquest sentit, a linici del projecte es van recopilar mostres dindividus ja recollits a les Illes Balears en anys anteriors i es van preparar per a la seva posterior anàlisi. Es van recopilar 274 adults de Vespa velutina de la invasió de Mallorca, i 61 de la Península Ibèrica, resultant en un total de 335 mostres.
Mitjançant anàlisi d'ADN mitocontrial i nuclear, s'ha pogut esbrinar que hi va haver dues introduccions independents a les Balears: la primera el 2015 des d'Itàlia i la segona el 2021 des de la Península, principalment des de Catalunya. A més, les anàlisis mitocondrials i nuclears suggereixen que les poblacions de Vespa velutina tant a l'Espanya continental com a l'arxipèlag balear podrien haver derivat de l'expansió cap al sud de la població de l'espècie establerta inicialment a França.
Així mateix, els resultats van indicar que l'escenari més probable d'invasió a Europa per part del vespó asiàtic tant a l'Espanya continental com a l'arxipèlag balear podria haver derivat de l'expansió de la població establerta inicialment a França cap al sud (cap a Espanya i Itàlia), en lloc de múltiples introduccions independents des de l'àrea de distribució nativa. Segons l'entitat, una vegada entrada a Espanya per l'oest dels Pirineus, les poblacions invasores es van dispersar per tot el nord de la Península Ibèrica, aconseguint les comunitats autònomes de Catalunya i Galícia, i finalment van arribar a Portugal. A més, es conclou que les illes de la Mediterrània no es podrien colonitzar naturalment, i que només podria arribar a les illes de la Mediterrània per una introducció accidental per part humana.
El treball de laboratori ha estat complementat amb la difusió de la problemàtica de l'espècie, a través de diferents mitjans de comunicació, tant regionals com nacionals, amb públic objectiu diferent, des de la comunitat científica fins a la societat en general. Finalment, s'ha elaborat un informe final del projecte, en què s'explica i detalla tota la feina feta durant aquest projecte i es proposen mesures per afegir a l'estratègia de gestió, control i possible eradicació de l'espècie.
- Universidad de las Islas Baleares
Projectes relacionats
