Projecte Fundació Biodiversitat: Corredors per a l'adaptació al canvi climàtic de poblacions de pol·linitzadors
- Tipus Projecte
- Execució 2021
- Àmbit Europeo
- Font principal de finançament Fundación Biodiversidad
- Web del projecte Web proyecto (Fundación Biodiversidad)
El projecte ha contribuït a la millora de l'estat de conservació de les poblacions de pol·linitzadors, augmentant la disponibilitat, qualitat i connectivitat dels seus hàbitats per adaptar-los al canvi climàtic. S'ha establert una xarxa de jardins, s'han creat taques de vegetació natural per al refugi, alimentació i dispersió de pol·linitzadors i s'hi han instal·lat llocs per afavorir la nidificació de les abelles.
La iniciativa ha inclòs la realització de 19 activitats de voluntariat amb 280 participants i de 97 sessions deducació ambiental amb la participació de gairebé 2.300 alumnes. Un total de 10 ajuntaments es van sumar a una Xarxa de Municipis per adaptar els pol·linitzadors al canvi climàtic. La pol·linització és un servei ecosistèmic?que resulta imprescindible per a la conservació de la biodiversitat, el funcionament dels ecosistemes i la producció agrícola.
Restauració o establiment de corredors en zones agrícoles, així com de taques d'alimentació (per al farratge dels pol·linitzadors) en època desfavorable a través de l'establiment de vegetació de floració perllongada. A més, es va dur a terme la creació d'illes i corredors de vegetació a través de la realització de plantacions en marges agrícoles i al voltant de ruscs per millorar la disponibilitat, qualitat i connectivitat espacial per als pol·linitzadors a les províncies d'Alacant, Múrcia i Almeria. Establiment d'una xarxa de jardins per a pol·linitzadors davant del canvi climàtic en zones urbanes (jardins de pol·linitzadors), infraestructures municipals i zones properes a horts urbans.
També es va procedir a la creació de taques de vegetació natural per al refugi, alimentació i dispersió de pol·linitzadors en ambients urbans de les províncies de Múrcia i Alacant. Realització d'acords de Custòdia del Territori per assegurar la conservació dels espais per a pol·linitzadors i establiment d'una Xarxa de Municipis per adaptar-los davant del canvi climàtic, amb la participació d'entitats agrícoles i locals, agricultors, apicultors i Administracions Públiques. Realització d'accions d'informació, divulgació i comunicació, sessions d'educació i voluntariat ambiental per a escolars, entitats i població general, encaminades a implicar la societat en l'adaptació dels pol·linitzadors al canvi climàtic.
Els pol·linitzadors, especialment els insectes, són organismes indispensables per al correcte funcionament dels ecosistemes i per a la pol·linització dels cultius. Alhora, la pol·linització és un servei ecosistèmic? (és a dir, un procés natural del qual l'ésser humà obté benefici, econòmic o d'algun altre tipus) que resulta imprescindible per a la conservació de la biodiversitat, el funcionament dels ecosistemes i la producció agrícola. Segons ANSE, s'estima que prop del 70% de les plantes silvestres depenen dels pol·linitzadors per a la seva reproducció, i un gran nombre de cultius necessita o es beneficia de l'activitat dels pol·linitzadors.
Així mateix, es calcula que els pol·linitzadors incideixen sobre aproximadament el 35% de la producció agrícola mundial. Tot i això, les seves poblacions han experimentat un declivi mundial en abundància i diversitat en els últims anys. Això és degut, en gran part, a la pressió humana, la fragmentació de l'hàbitat i l'ús de pesticides a l'activitat agrícola, i podria tenir conseqüències dràstiques sobre altres espècies i sobre la producció agrícola. A més, el canvi climàtic amenaça aquest grup biològic i els serveis ecosistèmics que aporta: els canvis en les temperatures i les precipitacions produiran variacions a les àrees de distribució de les espècies d'insectes i de les plantes amb què les poblacions de pol·linitzadors interactuen. A més, es produiran desajustos entre la fenologia de les plantes i l'activitat dels pol·linitzadors, cosa que pot tenir greus conseqüències globals. Davant d'aquesta situació, el Conveni per a la Diversitat Biològica (CBD) defensa la conservació i utilització sostenible dels pol·linitzadors, proposant la restauració de corredors per augmentar la connectivitat d'hàbitats favorables per als pol·linitzadors i donar suport a la dispersió de les espècies i el flux de gens com a adaptació al canvi climàtic.
En aquest context, aquest projecte va sorgir amb l'objectiu de millorar la disponibilitat, qualitat i connectivitat espacial de l'hàbitat per als pol·linitzadors com a mesura d'adaptació al canvi climàtic al Sud-est Ibèric (concretament Múrcia i Alacant), zona que presenta una de les taxes més grans de diversitat d'abelles i d'endemismes de tot Europa. Aquesta iniciativa persegueix aplicar mesures proposades tant per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) com pel Conveni sobre la Diversitat Biològica (CBD) per adaptar-se al canvi climàtic d'aquest grup, tant en ambients agrícoles com urbans. Durant aquest procés, també s'ha buscat la implicació de la societat, administracions i sectors productius que depenen directament de la pol·linització, és a dir, agricultors i apicultors.
L'objectiu general del projecte ha estat millorar la disponibilitat, la qualitat i la connectivitat dels hàbitats per a pol·linitzadors naturals i domèstics com a adaptació al canvi climàtic.
Els objectius específics han estat els següents:
- Millorar l'estat de conservació de les poblacions de pol·linitzadors naturals i dels serveis ecosistèmics que ofereixen, i manteniment de la productivitat agrícola, seguretat alimentària i qualitat del producte agroalimentari.
- Promoure la implicació social en la conservació dels pol·linitzadors, implicant el sector econòmic de l'agricultura, el sector públic i privat (ajuntaments, associacions de veïns, cooperatives i associacions agrícoles) i la població general en la conservació dels pol·linitzadors.
- Ampliar el coneixement sobre els pol·linitzadors i els serveis dels ecosistemes agrícoles.
A nivell global, l'entitat ha observat un declivi a les poblacions d'insectes pol·linitzadors. Entre les causes principals hi ha els canvis en l'ús del sòl (principalment l'activitat agrícola), l'ús de productes agroquímics i el canvi climàtic. Altres problemàtiques relacionades són la introducció d'espècies exòtiques invasores (que en molts casos transporten paràsits i malalties) i la inadequada gestió de pol·linitzadors domèstics (abelles de la mel i borinots).
En aquest sentit, el projecte ha establert corredors de vegetació amb 21 espècies diferents a zones agrícoles ia l'entorn de ruscs, amb l'objectiu de millorar la disponibilitat, qualitat i connectivitat espacial d'hàbitats i incrementar els recursos alimentaris per als pol·linitzadors. D'altra banda, s'ha establert una xarxa de jardins a zones urbanes, infraestructures municipals i entorns d'horts urbans on s'han creat taques de vegetació natural per al refugi, l'alimentació i la dispersió de pol·linitzadors en ambients urbans. A més, s'han instal·lat llocs per afavorir la nidificació de les abelles, tant en troncs de fusta morta com en feixos de canyes.
En concret, i com a principals fites, es destaca la instal·lació de més de 150 nidals instal·lats per a la nidificació d'abelles solitàries, més de 56.000 plançons per millorar els recursos florals als pol·linitzadors, 60 plantacions en explotacions agrícoles i 13 zones verdes adaptades a les necessitats dels pol·linitzadors. D'altra banda, les accions del projecte se sustenten en la promoció de la Custòdia del Territori i en l'establiment d'una Xarxa de Municipis per a l'adaptació dels pol·linitzadors davant del canvi climàtic, a la qual es van sumar 10 ajuntaments. Igualment, s'han fet accions d'informació, divulgació i comunicació, educació i voluntariat per a escolars, entitats i població general.
Així mateix, s'ha aconseguit la implicació de diversos sectors de la societat en la conservació dels pol·linitzadors, aconseguint una elevada participació del sector agrícola a través d'empreses i cooperatives, així com de la societat civil. Les intervencions en infraestructures, zones verdes i centres educatius indiquen el potencial de les zones humanitzades per a la conservació dels pol·linitzadors.
En total, es van fer 19 activitats de voluntariat amb 280 participants i es van dur a terme 97 sessions d'educació ambiental amb la participació de gairebé 2.300 alumnes.
A més, 21 centres educatius i 7 horts urbans van adoptar les mesures de conservació proposades. Finalment, l'octubre del 2021, ANSE va dur a terme la publicació d'un manual de mesures d'adaptació de poblacions de pol·linitzadors davant del canvi climàtic en jardins i zones agrícoles, que recull idees, propostes i exemples de projectes per conservar-los.
- Fundación Asociación de Naturalistas del Sureste (ANSE)
Projectes relacionats
