Europa debat el futur de la R+D+i agroalimentària

Amb el Dinar no es Juga

Manuel Lainez Andrés Director de la Fundació Grupo Cajamar

Aquests dies 24 i 25 de setembre s'està debatent a Brussel·les el nou marc de recerca, desenvolupament i innovació al sector agroalimentari. És un pas més en el procés que es va iniciar el 2025 amb el document de 'Visió per a l'Agricultura i l'Alimentació' i que va seguir amb l'adopció, el 8 de setembre de 2026, de la Comunicació sobre un nou enfocament estratègic de recerca i innovació . Aquest és el document clau per conèixer les bases per aplicar la política per al futur de la competitivitat del nostre sector.

Dos marcs, una mateixa estratègia

Aquesta Comunicació articula dos marcs complementaris:

• AgRI 2040 , centrat en agricultura, silvicultura i zones rurals, amb vuit àrees d'acció: sòls i agroecosistemes, sistemes de cultiu i ramaderia, bioeconomia, boscos multifuncionals, zones rurals, reforç de cadenes de valor agroalimentàries, digitalització, intel·ligència artificial i robòtica.
• Food 2040 , centrat en sistemes alimentaris -incloses pesca i aqüicultura-, organitzat en sis àrees : sistemes alimentaris territorials, dietes saludables i sostenibles, eficiència en l'ús de recursos i contaminació zero, entorns alimentaris i apoderament del consumidor, ampliació d'innovacions i models de negoci per a sistemes alimentaris justos, i aliments aquàtics.

Tots dos marcs, a més, comparteixen sis prioritats transversals : competitivitat i suport a empreses emergents i en expansió; seguretat alimentària, resiliència i preparació davant de crisi; recursos naturals i economia circular; innocuïtat d'aliments i pinsos, nutrició i salut; equitat; i cooperació internacional.

Per primera vegada, producció primària i sistemes alimentaris sota una mateixa estratègia

Un dels elements més rellevants d'aquesta Comunicació és que, per primera vegada, la Comissió Europea integra en un únic document estratègic els dos extrems de la cadena agroalimentària : la producció primària –agricultura, silvicultura i zones rurals, àmbit d'AgRI 2040– i els sistemes alimentaris en sentit ampli –transformació, distribució, consum i malbaratament, àmbit de Food20.

Convé matisar que no es tracta d'un concepte completament nou: Food 2030 , vigent des del 2020, ja aplicava un enfocament sistèmic i transectorial a la part alimentària de la cadena, anant més enllà de baules individuals per incloure el processament, l'envasament, la distribució, la venda, el consum i el malbaratament alimentari. El que sí que canvia ara és que aquest enfocament de sistema s'estén també, per primera vegada, a la baula agrícola, i tots dos —camp i sistema alimentari— es governen sota una mateixa estratègia comuna, amb prioritats compartides, en lloc d'avançar com dues agendes paral·leles com passava fins ara.

Aquest enfocament conjunt no és un simple matís tècnic: significa que un mateix projecte podrà, per exemple, connectar la millora genètica d'un cultiu amb la seva transformació industrial i amb la manera com aquest aliment arriba i és percebut pel consumidor, en lloc de finançar-se cada baula per separat i de manera descoordinada.

Com es finançarà: dos instruments, un mateix horitzó

La Comunicació no crea una nova línia de finançament específic, sinó que marca l'orientació estratègica que guiarà els diners que ja estan en procés de negociació a Brussel·les per al proper cicle pressupostari europeu. Concretament:

1. Horitzó Europa 2028-2034 (FP10). És el desè Programa Marc de Recerca i Innovació de la UE, successor de l'actual Horitzó Europa, i l'instrument principal a través del qual es canalitzaran els fons de recerca agroalimentària pròpiament dita —projectes científics, consorcis de recerca, universitats i centres tecnològics— . Per posar en context la magnitud del que està en joc: la iniciativa Food 2030 va mobilitzar al voltant de 770 milions d'euros a través de 117 projectes d'investigació i innovació entre el 2017 i el 2024. Hauríem d'esperar que la dotació de Food 2040 i AgRI 2040 dins del futur FP1 salut, pot sortir perdent protagonisme.
2. El Fons Europeu de Competitivitat (ECF). És la gran novetat institucional d'aquest cicle: un fons de nova creació, pensat per finançar la fase més propera al mercat —el "desplegament i l'adopció" de solucions ja validades— . Un aspecte important que encara està en negociació al Parlament Europeu és que l'ECF podria estar obert no només a empreses, sinó també a consorcis de recerca, cosa que ampliaria considerablement el ventall de potencials beneficiaris del sector agroalimentari. Tanmateix, també hi ha una certa preocupació entre la comunitat científica: una programació massa conjunta entre Horitzó Europa i l'ECF podria pressionar la recerca cap a objectius de desplegament industrial a curt termini, en detriment de la recerca bàsica o de caràcter més interdisciplinari. I el mateix, en sentit contrari.

Calendari a tenir en compte : els informes parlamentaris sobre el disseny de l'ECF es voten a la comissió ITRE del Parlament Europeu previsiblement després de l'estiu de 2026, amb els trilegs (les negociacions finals entre Parlament, Consell i Comissió) previstos per a finals d'any. L' acord polític definitiu s'hauria de tancar el 2027 perquè els dos instruments —Horizonte Europa 2028-2034 i l'ECF— estiguin operatius des del 2028. És a dir, encara hi ha marge perquè el sector agroalimentari, a través de les seves organitzacions i centres tecnològics, influeixi en el seu disseny. La PAC és important, però també ho són aquests fons, que condicionen la competitivitat del futur negoci agroalimentari.

Què es juga Europa a Brussel·les aquests dos dies

L' objectiu declarat no és generar més papers , sinó tancar la distància entre la investigació i la seva aplicació real al camp, la indústria i els sistemes alimentaris . El primer dia de la trobada se centra en com escalar solucions ja existents i reforçar el coneixement entre pagesos i actors rurals; el segon, en com enfortir les aliances estratègiques de recerca dins i fora de la UE. Estem d'acord amb el comissari Hansen, quan assenyala que la investigació pot marcar una diferència real en com es cultiva i es gestionen les zones rurals, des de varietats més resistents a la sequera fins a cultius preparats per a les temperatures extremes, passant per la detecció primerenca de malalties de les plantes i l'ús d'eines digitals per gestionar recursos com l'aigua. Tot això, i molt més és imprescindible, però cal garantir que els fons per al sector agroalimentari no es dilueixin en programes molt amplis on la decisió del repartiment es deixa en mans dels gestors o de decisions polítiques nacionals o regionals.

El que ve després

Amb la Comunicació ja adoptada i la conferència de Brussel·les en marxa, el pas següent serà la concreció d'aquestes prioritats dins el desè Programa Marc (FP10) i el nou Fons Europeu de Competitivitat, els detalls definitius del qual —pressupostos, convocatòries i condicions d'accés— es coneixeran al llarg del 2027, de cara a la seva entrada en vigor2.

Seguirem de ben a prop l'evolució.

Plataforma Terra s'eximeix de qualsevol tipus de responsabilitat derivada del contingut publicat al present espai web pels seus respectius autors. Els respectius autors signants del contingut publicat en aquest espai web són els exclusius responsables d'aquest, del seu abast i efectes, els quals garanteixen que aquest contingut no és contrari a la llei, la moral i l'ordre públic, i que no infringeixen drets de propietat intel·lectual.