De l'aixada al GPS: el camp cultiva tecnologia

Agricultura de precisió, digitalització, intel·ligència artificial, drones, sensors per detectar plagues o conèixer les necessitats de les plantes, sistemes de geolocalització en explotacions ramaderes i cultius… són instruments fins fa uns anys amb prou feines coneguts i utilitzats en l'activitat agrària. Avui, encara que de vegades no ho sembli, són termes amb què ja s'ha familiaritzat el sector, especialment les noves generacions, amb l'objectiu de guanyar eficiència i rendibilitat, estalviar i assolir la sostenibilitat.

Segons dades de l'Associació Espanyola per a la Digitalització de l'Agricultura, l'Agroalimentari, la Ramaderia, la Pesca i les Zones Rurals, AgroTech, Espanya es troba als llocs capdavanters en el desenvolupament d'aquest tipus d'empreses amb més de 750, només superada pels Estats Units i l'Índia, amb gairebé mig centenar de diferents firmes d' aplicacions tecnològiques . Amb aquestes xifres, Espanya lidera el sector a Europa triplicant les empreses dels Estats membres com els Països Baixos, Alemanya o França. Una dada que parla de la joventut del sector: el 60% d'aquestes empreses es van crear fa menys de cinc anys i el 40% tenen entre cinc i deu anys.

Per al president de l'associació, Ivan Lütolf, atesa la seva recent constitució, els seus volums de facturació no són gaire importants, encara que el més destacable és que van creixent any rere any, fins i tot en els pitjors moments de la pandèmia, davant de l'interès de molts empresaris per contractar els serveis. Una de cada vuit empreses va augmentar la facturació l'últim any i el 84% preveia incrementar les plantilles; és una de les activitats que més augmenta els nivells d'ocupació, segons les dades. Avui dia, el 60% d'aquestes firmes factura menys de 250.000 euros. “Els nostres sectors agrari i alimentari s'enfronten a nombrosos desafiaments, com ara ser més productius des de l'exigència de ser més sostenibles des del punt de vista mediambiental, i en un context de pujades molt elevades dels preus dels insums, costos socials, etcètera, i la pràctica impossibilitat de fixar els preus de venda”, assenyala. Lütolf creu que el repte només es pot complir si s'avança en uns processos de transformació digital que siguin econòmicament viables i rendibles i, alhora, alineats amb les exigències mediambientals i socials.

A Mazuela, Burgos, a la Castella més profunda, fa mig segle el senyor Zacaries escampava la llavor i l'adob, amb un sac, “cebadera”, a l'espatlla. Unes dècades més tard, el seu fill Fidencià ho feia amb l'abonadora acoblada al tractor, però sense saber exactament on col·locava el producte. Avui, el fill, Eduardo, té incorporat al tractor un GPS . “Això em permet una racionalització més gran a l'hora de sembrar o d'abonar, amb un estalvi d'uns 100 quilos per hectàrea. Faig el mateix per fer servir els productes fitosanitaris”, assegura. L'agricultor lamenta, però, que l'avenç que suposen les noves tecnologies no s'hagi imposat al camp, ja que suposaria disposar d'una informació exacta sobre cada terra, amb les anàlisis corresponents per tractar cadascuna en funció de les seves exigències , i un estalvi important així com més rendiments.

El desenvolupament de les empreses agrotech s'estén per tot Espanya, tot i que es concentren a quatre comunitats autònomes: Andalusia, amb el 21%; Catalunya, que en representa el 16%; Madrid, el 15%; i València, un 11%.

Entre les múltiples tecnologies que apliquen aquest tipus d'empreses figuren la utilització de sensors a diferents punts d'una explotació que permetin als agricultors monitoritzar els seus cultius obtenint dades sobre el seu comportament, tendències, ús de l'aigua, estat hídric de les plantes, humitat mitjana, temperatura, etcètera. O l'ús de geolocalitzadors, GPS, amb l'objectiu d'aconseguir més agilització i optimització de les tasques agrícoles diàries, des de la fertilització a la sembra, passant per la recol·lecció, aconseguint així un seguiment permanent de l'evolució de les explotacions agrícoles i dades sobre la situació de les cabanes ramaderes extensives. Amb la intel·ligència artificial l'agricultor té la possibilitat de predir l'aparició de malalties de les plantes i millorar-ne el cicle.

Les noves tecnologies s'expandeixen per tot el sector agrari. A la vinya, el president de Terras Gauda , José María Fonseca, ha estat un dels cellerers pioners en la seva aplicació en diferents projectes, des de la recerca de noves varietals fins al control de l'emparrat. “Des del 2021 participem en un projecte europeu d'intel·ligència artificial, big data , drones i satèl·lits per tenir un seguiment de vinya i, sobretot, per detectar de manera precoç les possibles malalties i les necessitats hídriques”, informa.

A Castella i Lleó, el desenvolupament de la superfície del pistatxo ha anat acompanyada des del Grup Pistacyl amb un projecte de recerca dirigit a la sostenibilitat a través de sensors i drones que permeten conèixer les necessitats de recursos hídrics en funció de les expectatives de producció.

Amb les dades manejades per Agrotech, en funció de la utilització de cada tipus de tecnologia, són possibles èxits com un estalvi de fins a un 70% en l'ocupació d'aigua i d'un 40% en l'ús de fitosanitaris. sumar l'estalvi en temps, combustible, ús de la maquinària, a més d'evitar possibles sancions lligades als compromisos exigits en matèria verda per part de les autoritats comunitàries.

L'aposta per la digitalització de l'agricultura té un impacte diferent segons sectors i territoris.

La iniciativa amb més anys de rodatge és el fòrum Datagri, protagonitzat per l'organització agrària COAG amb Hispatec, les Cooperatives Agroalimentàries i la Universitat de Còrdova. José Luis González, responsable d'aquests programes a COAG, considera que Espanya es troba en uns nivells similars als països de l'entorn europeu, tot i que reconeix que la seva implantació és molt desigual entre els petits i els grans pagesos. “El gran repte és assolir una agricultura de futur, una activitat sostenible en totes les seves facetes, tal com estableixen les orientacions de la reforma de la PAC i el Pacte Verd”, sosté. Asaja ha fet un pas subscrivint un conveni amb una empresa de drones i serveis, DSD, per als seus associats. Per part seva, UPA desenvolupa treballs d'assessorament en la digitalització de l'activitat agrària a través dels fons disposats des de l'Administració.

Plans i fons públics

La digitalització de l'activitat agrària i l'ús de les noves tecnologies per assolir un sector rendible i sostenible i alhora amb capacitat per competir a tots els mercats és un dels reptes que promulga l'Administració espanyola. Però els fons són bàsicament comunitaris, derivats del programa Next Generation, i des del sector s'han qualificat com a insuficients davant dels disposats per a altres activitats, als quals s'hi han sumat aportacions de l'Estat.

En aquest objectiu hi ha els fons procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, PRTR, en el marc del qual es contempla com a component 3 un Pla d'Impuls de la Sostenibilitat i Competitivitat de l'Agricultura i de la Ramaderia per assolir un sector més eficient. Compte amb recursos de 1.050 milions d'euros procedents del Next Generation (956 milions són per a agricultura i 95 per a pesca).

Igualment, en el marc del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica, PERTE , del sector agroalimentari, es van assignar 1.000 milions més dels fons comunitaris per avançar en la digitalització i la investigació, als quals es van sumar 800 milions més de l'Administració espanyola.