Eines d'ajuda en l'optimització del reg de blat de moro gra per fer front al canvi climàtic
Descripció
Per JA Martinez-López1, H. Martinez-López1, JJ Pardo1, A. Martinez-Romero1, J. Montero1, R. López-Urrea2, C. Casas1, JM Tarjuelo1, A. Domínguez1 (1Centre Regional d'Estudis de l'Aigua (CREA ) de la Universitat de Castella-la Manxa (UCLM) i 2Institut Tècnic Agronòmic Provincial d'Albacete (ITAP))
La manca de recursos hídrics és un dels principals obstacles per a la sostenibilitat de l'agricultura i per garantir la disponibilitat d'aliments a bona part de la conca mediterrània i moltes altres zones del món, situació que està empitjorant a causa de l'escalfament global. Per fer front als desafiaments que presenta la variabilitat en la disponibilitat d'aigua i els alts costos de l'energia, s'estan desenvolupant diferents models i eines que proporcionen un assessorament eficaç per a una gestió més sostenible i rendible dels cultius en regadiu davant del canvi climàtic ja un mercat cada cop més globalitzat.
En aquest article es presenten els resultats de l'ús i la validació del mòdul de programació de regs (https://crea.uclm.es/siar/siarpr) del model MOPECO (Model per a l'OPtimització ECOnòmica de l'ús de l'aigua de reg a l'explotació) ) ja implementat en una plataforma per a usuaris finals d'accés lliure ( crea.uclm.es/crea/descargas/MOPECO_app.php ). Aquest mòdul, que proporciona informació i ajuda a l'optimització de la programació de regs, s'ha validat amb un cultiu de blat de moro gra (varietat Waxy), comparant la productivitat agronòmica i econòmica aconseguida amb la seva utilització davant d'altres mètodes tradicionals de programació de reg . Es presenten a continuació els resultats obtinguts a la campanya de 2021, utilitzant per a la seva interpretació diferents indicades clau del procés productiu.
Demostració de la millora agronòmica i econòmica amb lús de MOPECO
L'experiència s'ha dut a terme en una parcel·la de 20 ha regada per aspersió amb un equip pivot durant la campanya de 2021 (Foto 1) , comparant la gestió realitzada pel pagès en un sector del pivot, amb la realitzada fent ús del model MOPECO en dos sectors, manejant un sense dèficit (control, M.Sd) i un altre amb 5200 m3 ha-1 (M.Cd), que correspon al 80% de l'aigua estimada com a necessitats típiques del blat de moro a la zona (6.500 m3 ha-1). Per a aquest darrer maneig es va utilitzar també la metodologia ORDIL (reg deficitari optimitzat per etapes) inclosa al model MOPECO.
L'ús del model requereix conèixer les dades climàtiques diàries, obtingudes en aquest estudi de l'estació agroclimàtica d'Albacete, que pertany a xarxa SIAR (Sistema d'Informació Agroclimàtica per al Regadiu, del Ministeri d'Agricultura, eportal.mapa.gob.es //websiar /Inici.aspx) que està situada a 6 km de la parcel·la, en una zona plana i amb clima uniforme. També cal conèixer l'aigua realment aplicada (per la pluja i cada reg), per a la qual cosa prèviament es va realitzar una avaluació a l'equip pivot, comprovant, a més de la quantitat d'aigua realment descarregada durant el reg, la uniformitat del seu repartiment en la parcel·la en les condicions reals de treball.
Per contrastar l'evolució de la humitat a terra estimada per MOPECO amb la realment existent a terra, es va mesurar el contingut d'humitat volumètrica, instal·lant dues sondes de capacitància (FDR) de 60 cm, amb sensors cada 10 cm de profunditat, tant a la línia de plantes com entre dues línies, atès que l'estructura de la planta concentra l'aigua de pluja i reg a la línia de cultiu.
Per calcular els costos de producció i obtenir el marge brut (MB, €/ha) es van supervisar les tasques, quantitat de fertilitzants, tractaments fitosanitaris, etc.
Quantificació de la millora aconseguida
Els resultats indiquen que el pagès va utilitzar un 24% més d'aigua i va obtenir un 6% menys de rendiment que l'obtingut amb MOPECO en els tractaments sense dèficit (Taula 1) . La diferència d'aigua de reg bruta es va produir sobretot a la darrera etapa del cultiu, on l'Agricultor va aplicar un 48% més reg, generant 110 mm de percolació. Això va originar que la productivitat agronòmica (rendiment) i econòmica (marge brut) de l'aigua de reg fossin, respectivament, un 24% i un 37% menors que els aconseguits amb MOPECO sense dèficit. És important destacar que els valors de rendiment mostrats són els obtinguts amb recol·lectora en cadascun dels sectors, i que els mostrejos manuals realitzats van mostrar resultats semblants.
A la Figura 1 es representa la comparació de l'evolució del contingut diari d'aigua al sòl estimat amb MOPECO amb el valor mitjà d'humitat que indiquen els sensors al perfil del sòl, on es pot veure que el cultiu no va estar sotmès a estrès hídric en cap moment.
La bona correlació entre l'evolució simulada de la humitat del terra per MOPECO i la humitat registrada per les sondes d'humitat valida l'ajust dels diferents paràmetres del balanç d'aigua al terra utilitzats per MOPECO.
No volem acabar sense destacar que, per a les condicions de la zona destudi, el reg deficitari no va ser rendible en blat de moro ja que una reducció del 19% daigua (tot i sent aplicada amb la metodologia ORDIL de reg deficitari optimitzat per etapes) va generar un 36% menys de MB.
Agraïments
Aquest treball s'ha desenvolupat en el marc del projecte (SUPROMED) PRIMA-EU GA-1813 finançat per la Fundació PRIMA de la Unió Europea, i el projecte regional (PRODAGUA) SBPLY/19/180501/000144 (finançat per la JCCM), amb fons FEDER.
Bibliografia
Queda a disposició del lector interessat al correu electrònic de l'autor: josea.martinez@uclm.es.