GO ACCÉS: Accessibilitat als eco règims amb solucions optimitzades
- Tipus Grupo operativo
- Estat En curs
- Execució 2024
- Àmbit Supraautonómico
- Comunitat Autònoma Comunitat Valenciana; Extremadura; Navarra, Comunidad Foral de
- Font principal de finançament PEPAC 2023-2027
- Web del projecte GO ACCESO
El projecte GO ACCÉS té com a objectiu dur a terme assajos en diversos cultius (Tomàquet d'Indústria, Caqui, Pera i Blat de moro) per avaluar i demostrar que els ecorregimens integrant diverses pràctiques sostenibles i agroecològiques poden millorar la productivitat agrícola, la salut del sòl i la resiliència dels cultius davant de desafiaments com el canvi climàtic i les restriccions en l'ús d'agroquímics.
Aquest projecte innovador s'enfoca a l'adopció d'ecorregimens en cultius dels quals encara no hi ha documentació sobre això i en la fase d'adopció primerenca en què ens trobem té molt sentit fer aquests exercicis per il·lustrar les condicions particulars de cada cultiu i regió a relació amb les pràctiques escollides.
GO ACCÉS aborda la promoció dels ecorregimens a través d'una anàlisi multifactorial de diverses pràctiques proposades en quatre cultius amb desafiaments agronòmics molt diferents, i per als quals se seleccionen aplicacions agronòmiques incloses al catàleg d'ecorregimens combinades amb agricultura de precisió i digitalització. Les parcel·les d‟assaig seran parametritzades amb una gamma d‟indicadors agronòmics, econòmics i ambientals, que seran mesurats abans d‟emprendre les accions i en finalitzar cadascuna de les campanyes d‟execució.
- Assajos amb Tomàquet d'Indústria
- Ús de cobertes hivernals, implantades a la tardor i acabades a la primavera abans de la nova sembra. Aquestes cobertes es manegen en secà, rebent només precipitació, no consumiran aigua de les dotacions de reg. Consistiran en una barreja de brasicàcies, lleguminoses i gramínies tenen diversos beneficis: generen una gran quantitat de biomassa que s'incorpora al sòl i augmenta la matèria orgànica, exploren amb les arrels el sòl i milloren la seva estructura, algunes tenen efecte nematicida i fungicida, i permeten la substitució de certes quantitats d'adob mineral.
- Foment d'infraestructures ecològiques, bandes florals perimetrals, encara que també al propi cultiu. Aquestes bandes, a més de la seva funció paisatgística, també tenen un propòsit funcional. Actuen com a refugis per a pol·linitzadors i altres insectes benèfics, fomentant la biodiversitat i contribuint a la salut general de l'entorn agrícola.
- Assajos amb Caqui (Persimon)
- L'establiment de cobertures de sòl durant el període més llarg possible: es valoren diferents alternatives com la sembra de farratgeres, cultius hivernals (bleda, enciam, espinac, faves…) o la sembra de barreges específiques (ja sigui clàssiques com civada, mostassa i veça, o amb efecte fungicida). Són cobertes que no es podran abonar ni tractar amb herbicides, en qualsevol de les formes milloren les condicions fisicoquímiques del sòl, augmenten l'activitat microbiològica i milloren la feritlitat reduint l'inocle, eviten l'erosió i permeten transitar per la parcel·la, fins i tot mullada per fer operacions bàsiques de collita o tractament.
- La millora de les infraestructures ecològiques, mitjançant bandes perimetrals de flors (Bordes funcionals). Aquestes àrees actuen com a refugis per a insectes pol·linitzadors i altres organismes beneficiosos, promovent un equilibri a l'ecosistema i millorant la salut general del cultiu.
- Assajos amb Pera
- Implantació de cobertes vegetals (vores funcionals) amb una composició que afavoreixi els enemics naturals de la Psila. Els antocòrids (Anthocoris nemoralis) són els seus depredadors. Existeixen productes comercials amb aquest enemic natural per a control biològic, realitzant-se diverses soltes per campanya. Això no obstant, l'establiment d'una coberta vegetal especialment dissenyada pot afectar tant la supervivència dels antocòrids aportats com l'establiment d'una població autòctona. L'assaig inclourà el monitoratge de la població d'antocorids.
- L'ús de tecnologia per a la monitorització del conjunt sòl-aire-arbre. S'instal·laran sensors de temperatura i humitat del terra, per mesurar la disponibilitat d'aigua per a l'arbre; ambientals, per a la detecció de situacions d'estrès, especialment durant la fase de formació del fruit; un sensor dhumitat de fulla, per avaluar el risc daparició de malalties i un dendròmetre, per monitoritzar el creixement de la planta.
- Assajos amb Blat de moro
- Rotacions amb espècies millorants, i en particular espècies de lleguminoses, com la veça (Vicia sativa L.). D'una banda, això permetria, segons la PAC, el compliment del requisit per a l'ecorregim de rotació de cultius. A més, la fixació de nitrogen que duen a terme les lleguminoses suposa una aportació extra de nitrogen per al cultiu posterior de blat de moro. A més, el manteniment de la coberta hivernal limita l'efecte de l'erosió durant aquest període i augmenta la quantitat de matèria orgànica a terra.
- L'ús de tecnologia per a la monitorització del contingut d'humitat del sòl, consistent en la instal·lació de sensors que mesurin el contingut volumètric d'humitat del sòl. El manteniment d'un contingut d'humitat del sòl és essencial per al creixement òptim de la planta i l'ompliment del gra del blat de moro. Per tant, el monitoratge de la humitat del sòl permet millorar la gestió del reg, adaptant-lo a les necessitats reals del cultiu.
La nova Política Agrícola Comuna (PAC) de la Unió Europea, que va entrar en vigor el 2021, inclou disposicions relacionades amb els ecoesquemes. Els ecoesquemes són un nou instrument dissenyat per promoure pràctiques agrícoles sostenibles i beneficioses per al medi ambient.
La revista Vida Rural ha publicat un valuós monogràfic exposant els ecoesquemes, els seus principals valors i consells per implementar-los. Els ecosistemes tenen com a objectiu fomentar l‟adopció voluntària de pràctiques agrícoles que vagin més enllà dels requisits bàsics de la PAC i que proporcionin beneficis ambientals i climàtics. Aquests esquemes ofereixen incentius econòmics als agricultors que implementen pràctiques agrícoles sostenibles, com ara maneig de la biodiversitat, protecció del sòl, reducció d'emissions de GEH, entre d'altres.
A Espanya ja s'han començat a documentar exemples de bones pràctiques per adoptar ecoesquemes, tenint en compte les particularitats de cada cultiu. Tant la literatura consultada com l'experiència dels integrants d'aquest projecte coincideixen que el principi de funcionament dels ecoesquemes es pot implementar de diferents maneres a cada cultiu i regió, de manera que en un mateix cultiu -com es demostrarà amb el tomàquet industrial, hi ha moltes maneres d'implementar-les, i algunes poden ser millors que altres, o poden aportar més beneficis.
Aquest projecte és innovador perquè l'adopció d'ecoesquemes que proposarà es fa en cultius dels quals encara no hi ha documentació al respecte i en la fase d'adopció primerenca en què ens trobem té molt sentit fer aquests exercicis per il·lustrar les condicions particulars de cada cultiu i regió en relació amb les pràctiques escollides. La implementació dels ecoesquemes a cada Estat membre de la Unió Europea, inclosa Espanya, és responsabilitat de les autoritats nacionals i regionals. Cada país té la flexibilitat de dissenyar i adaptar ecoesquemes dacord amb les seves prioritats i característiques agrícoles específiques.
És important destacar que els detalls específics dels ecoesquemes, inclosos els requisits, els criteris d'elegibilitat i les quantitats de pagament, els determinen les autoritats nacionals i regionals en consulta amb la Comissió Europea.
Incentivar l'adopció d'eorrègims, incloent-hi cultius que no reben ajuts de la PAC però que poden obtenir beneficis agroecològics i rebre els pagaments corresponents si ho fan voluntàriament.
- Avaluació i comparació de limpacte econòmic de les diferents pràctiques utilitzades.
- Estimació de limpacte en la renda dels productors.
- Avaluació de limpacte social de les diferents pràctiques.
- Avaluació de l'impacte sobre biodiversitat i sòl dels diferents ecorregims mitjançant la implantació de pilots a diferents cultius i zones.
- Quantificació de l'evolució anual de la fauna auxiliar a les pràctiques utilitzades, així com la del microbioma del sòl i la seva fertilitat.
- Avaluació de la incidència i severitat de les plagues i malalties en cadascuna de les pràctiques utilitzades.
- Transferir els resultats dels estudis a nivell territorial ia nivell sectorial amb altres productors dels mateixos cultius a altres CCAA.
- Difondre els beneficis assolibles per l'adopció dels ecorregimens i sensibilitzar-ne sobre una aplicació correcta.
- Nom coordinador: Clúster d'Innovació Agroalimentària de la Comunitat Valenciana
- Adreça postal: Av. Cortes Valencianes 58, 5a Planta.
- Email coordinador: janavarro@cdiagrocv.net
- Telèfon: +34669442281
Les accions dissenyades per a aquest projecte plantegen contribuir a l'atenció de les necessitats següents:
- Incentivar l'adopció d'ecorregims: Els ecorregimens ofereixen oportunitats palpables per a una agricultura més sostenible i respectuosa amb el medi ambient. En fomentar-ne l'adopció voluntària, es pot aconseguir un equilibri entre la producció agrícola i la conservació de recursos naturals. Això obre la porta a beneficis agroecològics, mentre permet que els agricultors rebin compensacions adequades pel seu compromís amb la sostenibilitat, encara que no estiguin obligats per la implementació de la PAC.
Validar la capacitat dels ecorregimens per incloure els serveis ecosistèmics en els sistemes de gestió agrícola:
- Els ecorregimens tenen el potencial d'oferir diversos serveis ecosistèmics com a mètodes alternatius de control de plagues, reduint la necessitat de pesticides, mitigar o revertir l'impacte de l'agricultura en la biodiversitat i incidir positivament en la fertilitat i la salut del sòl. Validar-ne l'eficàcia comparant-los amb mètodes convencionals és imperatiu per induir-ne l'adopció generalitzada i garantir que es manté la qualitat dels productes agrícoles, millorant la seguretat de l'agricultura.
- Clúster de Innovación Agroalimentaria de la Comunitat Valenciana (CDIAGRO)
- ZERYA Producciones sin Residuos S.L.
- ACOPAEX S. COOP.
- Fundación Global Nature
- Asociación Empresarial Centro Tecnológico Nacional Agroalimentario Extremadura (CTAEX)
- La Unió Llauradora i Ramadera del País Valencià
- AN, S. COOP (Grupo AN)
- Clúster de Innovación Agroalimentaria de la Comunitat Valenciana (CDIAGRO)
Projectes relacionats
