Mediateca
Aquí s'hi ofereixen objectes de coneixement documentals, gràfics i/o audiovisuals que ofereixen informació sobre diversos sectors i temàtiques. Utilitzeu el cercador per paraules o els filtres de cerca per accedir a objectes de coneixement audiovisuals i documentals actuals útils per a la posada en pràctica.
Qualsevol dubte o suggeriment et pots comunicar amb nosaltres aquí.
Destacados
Plagues i malalties en fruiters. Taca ocre (Polystigma amygdalinum PF Cannon)
Castella i Lleó aposta per un sistema de producció d'aliments d'alta qualitat a través de mètodes sostenibles, respectuosos amb el medi ambient, que mantinguin la rendibilitat de les explotacions i garanteixin al consumidor una qualitat diferenciada dels productes mitjançant la prevenció, la vigilància i el control de les plagues i malalties que amenacin els cultius fructícoles de la
Plagues i malalties en fruiters. Garrí o Caparreta blanca de la figuera (Ceroplastes rusci L.)
Castella i Lleó aposta per un sistema de producció d'aliments d'alta qualitat a través de mètodes sostenibles, respectuosos amb el medi ambient, que mantinguin la rendibilitat de les explotacions i garanteixin al consumidor una qualitat diferenciada dels productes mitjançant la prevenció, la vigilància i el control de les plagues i malalties que amenacin els cultius fructícoles de la
Plagues i malalties en fruiters. Cribratge o perdigonat en ametller i fruiters de pinyol
Castella i Lleó aposta per un sistema de producció d'aliments d'alta qualitat a través de mètodes sostenibles, respectuosos amb el medi ambient, que mantinguin la rendibilitat de les explotacions i garanteixin al consumidor una qualitat diferenciada dels productes mitjançant la prevenció, la vigilància i el control de les plagues i malalties que amenacin els cultius fructícoles de la
Plagues de patata. Escarabat de la patata
El cultiu de la patata a la Comunitat té una importància econòmica molt significativa dins dels cultius de regadiu, tenint en compte que és el tercer cultiu en superfície darrere del blat de moro i la remolatxa. Per les característiques nutricionals i la riquesa en fècula, és un aliment fonamental per a les persones i el bestiar.
Plagues de patata. Nematode daurat de la patata (Globodera rostochiensis i Globodera pallida)
El cultiu de la patata a la Comunitat té una importància econòmica molt significativa dins dels cultius de regadiu, tenint en compte que és el tercer cultiu en superfície darrere del blat de moro i la remolatxa. Per les característiques nutricionals i la riquesa en fècula, és un aliment fonamental per a les persones i el bestiar.
Plagues en patata.
El cultiu de la patata a la Comunitat té una importància econòmica molt significativa dins dels cultius de regadiu, tenint en compte que és el tercer cultiu en superfície darrere del blat de moro i la remolatxa. Per les característiques nutricionals i la riquesa en fècula, és un aliment fonamental per a les persones i el bestiar.
Plagues de patata.
El cultiu de la patata a la Comunitat té una importància econòmica molt significativa dins dels cultius de regadiu, tenint en compte que és el tercer cultiu en superfície darrere del blat de moro i la remolatxa. de sòls, però es desenvolupa millor en sòls lleugers i textures sorrenques o franques, rics en humus i amb un subsòl profund.
Plagues en patata. Verola de la patata.
El cultiu de la patata a la Comunitat té una importància econòmica molt significativa dins dels cultius de regadiu, tenint en compte que és el tercer cultiu en superfície darrere del blat de moro i la remolatxa. Per les característiques nutricionals i la riquesa en fècula, és un aliment fonamental per a les persones i el bestiar.
Plagues de patata. Tisó tardà o míldiu de la creïlla (Phytophthora infestans (Mont.) de Bary)
El cultiu de la patata a la Comunitat té una importància econòmica molt significativa dins dels cultius de regadiu, tenint en compte que és el tercer cultiu en superfície darrere del blat de moro i la remolatxa. Per les característiques nutricionals i la riquesa en fècula, és un aliment fonamental per a les persones i el bestiar.
Plagues de patata. Alternariosi (Alternaria solani Sorauer)
El cultiu de la patata a la Comunitat té una importància econòmica molt significativa dins dels cultius de regadiu, tenint en compte que és el tercer cultiu en superfície darrere del blat de moro i la remolatxa. Per les característiques nutricionals i la riquesa en fècula, és un aliment fonamental per a les persones i el bestiar.
Plagues en remolatxa. Pugó verd en remolatxa
AGENT CAUSAL: Insecte hemípter de la família Aphididae de caràcter polífag. Entre els seus hostes es troben nombrosos cultius, des de llenyosos del gènere Prunus (hostes primaris, pe presseguer), a herbacis, com remolatxa, patata, tomàquet, pastanaga, col, enciam, mongeta, pèsol, alfals, etc.
Plagues en remolatxa. Pugó negre en remolatxa (Aphis fabae)
AGENT CAUSAL: Insecte hemípter de la família Aphididae amb una àmplia gamma d'hostes, incloent cultius com remolatxa, lleguminoses, gira-sol, patata, tomàquet, etc. Adults: 1,4-3,1 mm, ovalats, antenes més curtes que el cos, sifons curts i negres, potes clares amb articulacions fosques.
Plagues de patata. Sarna comuna (Streptomyces spp.)
El cultiu de la patata a la Comunitat té una importància econòmica molt significativa dins dels cultius de regadiu, tenint en compte que és el tercer cultiu en superfície darrere del blat de moro i la remolatxa. Per les característiques nutricionals i la riquesa en fècula, és un aliment fonamental per a les persones i el bestiar.
Plagues de patata. Peu negre (Pectobacterium spp. i Dickeya spp.)
El cultiu de la patata a la Comunitat té una importància econòmica molt significativa dins dels cultius de regadiu, tenint en compte que és el tercer cultiu en superfície darrere del blat de moro i la remolatxa. Per les característiques nutricionals i la riquesa en fècula, és un aliment fonamental per a les persones i el bestiar.
Alguns micromamífers a Castella i Lleó (pòster didàctic)
El Pla Director de lluita contra plagues agrícoles de Castella i Lleó (ACORD 53/2009, de 14 de maig, de la Junta de Castella i Lleó) constitueix una estratègia de suport directe a l'agricultor en matèria de sanitat vegetal, d'acord amb un model sostenible de la producció i del medi ambient. El seu objectiu final és aportar informació útil al'agricultor.
Bones pràctiques davant del talpó camperol
El Pla Director de lluita contra plagues agrícoles de Castella i Lleó (ACORD 53/2009, de 14 de maig, de la Junta de Castella i Lleó) constitueix una estratègia de suport directe a l'agricultor en matèria de sanitat vegetal, d'acord amb un model sostenible de la producció i del medi ambient.
El talpó camperol (pòster didàctic)
El Pla Director de lluita contra plagues agrícoles de Castella i Lleó (ACORD 53/2009, de 14 de maig, de la Junta de Castella i Lleó) constitueix una estratègia de suport directe a l'agricultor en matèria de sanitat vegetal, d'acord amb un model sostenible de la producció i del medi ambient.
Les malalties de fusta de la vinya
Futur del control de malalties de fusta a la vinya: apostar per la recerca d'alternatives. Cada cop més s'aposta per buscar alternatives que puguin proporcionar les millores fitosanitàries que el sector necessita.
Plagues a vinya. Cargol de la vinya (Xylotrechus arvicola)
El sector vitivinícola de Castella i Lleó s'està consolidant com un dels més dinàmics i forts dins de la puixant indústria agroalimentària d'aquesta regió per això és important que dins del Pla Director de Plagues (Acord 53/2009, de 14 de maig, de la JCyL) s'incloguin aquells agents que amenacin la qualitat i la qualitat.
Plagues a vinya. Mosquit verd (Empoasca vitis)
El sector vitivinícola de Castella i Lleó s'està consolidant com un dels més dinàmics i forts dins de la puixant indústria agroalimentària d'aquesta regió per això és important que dins del Pla Director de Plagues (Acord 53/2009, de 14 de maig, de la JCyL) s'incloguin aquells agents que amenacin la qualitat i la qualitat.